sábado, 23 de enero de 2010

237.- L'herència


Compareixen davant meu com jutge titular del Jutjat nº 69 d’aquesta ciutat, en Nicanor Casamitjana i Terraplena i Llibert Casamitjana i Terraplena en relació al litigi sobre l’herència d’Eduvigis Saltamartí i Pregadéu de Casamitjana.

Segons consta als certificats registrals que s’adjunten a aquesta sentència, la difunta Eduvigis Saltamartí, vídua de Venceslau Casamitjana i Miralcamp, era propietària d’un patrimoni, inventariat a l’annex, que té un valor total de 97.053’01 €.

Segons la seva declaració que jo, el jutge, he comprovat, els germans Nicanor Casamitjana i Llibert Casamitjana, són nebots de la difunta i els únics parents vius de la mateixa amb dret sobre l’herència que en aquest acte reclamen.

Preguntat el Sr. Nicanor Casamitjana exposa que com la difunta no ha tingut fills ha estat ell qui, sense abandonar la casa familiar, s’ha comportat com a tal, cuidant-la i acompanyant-la fins l’últim moment. Quan això no va ser possible, ell mateix s’encarregà de tramitar l’ingrés de la difunta a la residència d’avis on ha mort. Declara que en cap moment va rebre cap ajuda del seu germà i per tant reclama per si la totalitat de l’herència deixant pel seu germà únicament la legítima corresponent.

Preguntat el Sr. Llibert Casamitjana exposa que és cert que ell va haver de marxar del poble perdent el contacte amb la seva família que va quedar-hi. Indica, però, que això demostra que el seu germà és el que ha gaudit durant aquests anys del patrimoni familiar en exclusiva, tenint així casa i terres sense haver de pagar res. Per tant reclama per si la totalitat de l’herència deixant pel seu germà únicament la legitima corresponent

Vist l’anterior, fetes les deliberacions corresponents i considerant els drets legals d’ambdós litigants, SENTENCIO que l’herència d’Eduvigis Saltamartí i Pregadéu sigui repartida a parts iguals entre els seus dos nebots.

Per tant, descomptats l’impost de successions de la Generalitat, la taxa de plusvàlua de l’ajuntament, les despeses de notaria i registre, les costes judicials i les minutes dels seus advocats queda un patrimoni total de 199’98 € que s’han de repartir al 50%.

Aquesta sentència es apel·lable davant instàncies superiors, previ abonament en aquest acte de 100 € per càpita en concepte de drets processals.
.
autor: McAbeu, del blog Xarel-10 (conte amb 365 paraules justes)
.
foto extreta d'Internet
.

15 comentarios:

bajoqueta dijo...

Sense paraules jajaja. Una put... de les grosses, segur que més d'un s'hi troba :)

Gràcies McAbeu :)

JJMiracle dijo...

Boníssim!!! :-DDD Ves, tanta feina per no res.

Garbí24 dijo...

Vaja, que si m'avisen de que m'ha tocat una herencia...marxo corrent. Amb tot això te el seu costat bo, almenys així no discutiran per les quantitats i si no apelen encara els quedarà per un esmorzar de forquilla.

Pilar dijo...

Malauradament, aquesta és una situació que es dóna molt sovint.
Hi ha més parts en litigi, però.
Genial la manera en què has ensucrat allò que és amarg.
Els cognoms són fantàstics, sobretot els de la difunta!
M'ha encantat, McAbeu.

Anónimo dijo...

Molt bona. Podria haver fet l'herència directament a l'Estat -i rodalia.

Luguca.

senga dijo...

...sí, sí més d'un s'hi troba però ningú renuncia a cap dret encara que sigui per res...com som els homes...

La Meva Perdició dijo...

Felicitats pel relat. Més li valia a la difunta Eduvigis haver gaudit en vida del patrimoni, que deixar-lo en herència. O potser era llesta i no estava contenta amb els nebots i ja ho va fer expressament. ^_^

Elfreelang dijo...

lamentablement tal com està el dret de successió i l'import del seu impost a Catalunya....això que al final es quedin els nebots amb només 100 euros encara no i a repartir...és ben real...molt bon conte!

Carme Rosanas dijo...

És un bon conte que hauria de fer reflexionar als que per descomptat no el llegiran...

Sergi dijo...

Quina mala llet. Coneixent-te segur que has fet càlculs de veritat, però això de l'impost de successions i totes aquestes mandangues és una estafa i un robatori en tota regla, per més regulat que estigui. És una vergonya.

Ah, però el relat molt bo, eh, això sí, perfectament escrit i descrit.

McAbeu dijo...

Moltes gràcies a tots per les vostres paraules, m'agrada que us agradi :-))

Realment el conte és una exageració irònica de la realitat (no, XEXU, no he fet els comptes :-D) però he volgut reflectir un fet que està passant actualment. Quan una família es troba en un tràngol com el que explico quan ha acabat de pagar aquest "impost de la mort" li queda la sensació que ha comprat el que ja era seu i per tant se sent estafada i molt.

kweilan dijo...

Boníssim!!

Marta dijo...

Súper bo! Qui no ha passat per una cosa semblant!

Arisdot dijo...

És un d'aquells magnífics contes que un cop llegit et porta a reflexionar una cosa si fa o no fa com: "si la ficció del conte explica que.... i per defecte la realitat supera la ficció.... MEEEEERDAAAAA!!!"

GRANDÍSSIM CONTE

assumpta dijo...

La crua realitat feta conte.

Genial!!!