Jaume té la bossa a sobre el llit. Doblega l’última camisa i li queda perfectament simètrica. La posa damunt de la resta de coses que ja té col·locades i se n’adona de que la maleta ha quedat perfecta. Això li produeix la sensació de satisfacció aquella que tens quan fas una cosa petita i et surt just com tu esperaves. Està molt satisfet.
Agafa el telèfon i sense haver de pensar marca els números del servei de taxi. És increïble, ha vist uns quants cops a la seva vida aquests números retolats a la planxa dels taxis de la ciutat i no ha hagut de fer cap esforç per a marcar-los a pesar de ser la primera vegada en la seva vida que ho fa. Això li produeix la sensació de satisfacció que provoca el fet petit de realitzar quelcom de forma perfecta a pesar de no haver-ho previst. Està molt satisfet.
Quan ja es troba dins del taxi i va camí de l’aeroport se n’adona d’una cosa. Els arbres de la gran avinguda per la que circula el vehicle formen una cadència visual preciosa, rítmica i constant. A més a més al parar bé l’orella es percep que aquesta cadència quadra perfectament amb el so del brunzit del motor i l’aire desplaçat pel vehicle en el seu procés de desplaçament. Podria ser perfectament una escena de pel·lícula. Això li produeix aquella sensació de satisfacció que tens quan observes quelcom que has vist mils de cops al llarg de la teva vida i te n’adones de que allò és harmoniós. Està molt satisfet.
A l’autopista els seus pensaments viatgen sobre el passat de la seva vida i recorda que no ha fet mai vacances, que porta molts anys treballant en feines absurdes i poc gratificants, que ha estat anys pagant uns préstecs asfixiants que li han impedit gaudir de la vida com ell hauria volgut. Avui tot canvia. Les seves primeres vacances. Això li produeix la satisfacció de les coses anhelades i aconseguides. Està molt satisfet.
Arriba a l’aeroport i a la cafeteria hi ha una noia exuberant amb vestit de cuir, és preciosa, li cau una llàgrima.
Encara segueix satisfet?
Autor: Pau Samo
Blog: Lo cuentiste
