112.- Fa temps que no hi ets

.

Ja fa temps que vas marxar, de cop i volta em vaig trobar sol sense tu al meu costat.

Moltes nits les passo plorant i llegint les cartes que m’enviaves quan no vivíem junts.

Els primers dies sense tu van ser molt durs, no tenia ganes de fer res, estava a casa tancat deixant passar el temps sense fer res, només mirant fotografies nostres.

La taula del menjador estava plena de fotografies desendreçades, de tots els viatges que vam fer junts, de les que ens feiem sense cap motiu en especial, de les de la nostre boda i tantes altres.

Les mirava i les tornava a mirar, i de tant en tant anava eixugant les llàgrimes que queien sobre les fotografies.

No puc parar de pensar en tots els moments que vam passar junts.Aquelles passejades pel poble després de la feina, les excursions que feiem els caps de setmana per no estar tancats a casa…

Recordo molt quant anavem a dormir, el ritual que feies cada nit al posar-te el pijama, les cremes per tenir la pell mes suau...

I als matins quan ens aixecàvem i ens vestíem i tu et posaves aquell perfum que tant m'agradava i deixaves l'habitacio perfumada.

Quan dormo amb sembla sentir com em parles a cau d'orella i em desperto i veig que no ets al meu costat.

Ara em sento sol i tinc por que arribi un dia que al despertar-me no me’n recordi de tu i tot el que vam passar junts, i que el temps esborri els meus records.

Molts dies penso en el dia que ens vam conèixer, per casualitat, al banc de sota de casa, tu vas arribar i et vas asseure al meu costat.

I ara no paro de pensar en el dia que em vas deixar per marxar tan lluny.

.

autor: Carles Campomar, del blog Històries curtes

.

19.- Pleniluni pels extraterrestres

Quan Àuryn i Grub van aterrar a la Terra, la lluna plena la banyava i la bressolava. Des del primer moment, l’Àuryn es va sentir atreta per la lluna com si una gravitació misteriosa afectés els seus sentits, i va asseure’s a mirar-la fins que va anar-se allunyant, ofegada per la llum del sol.
L’endemà l’esperava, anhelant ser hipnotitzada de nou per ella. Quan la lluna va començar a treure el cap, però, va adonar-se que ja no era plena com el dia anterior.
L’Àuryn, desconeixedora de les fases lunars, va sentir una tristesa tant gran al veure que a aquella esfera li faltava una mossegada, que començà a sanglotar escandalosament i Grub corregué a abraçar-la i consolar-la.
- L’han mossegat... Se l’han menjat... – balbucejava l’Àuryn.
Després d’uns dies a la Terra, l’Àuryn va enamorar-se d’un humà de pell bruna i rínxols de color de coure.
I més dies després, ell va marxar i no va dir adéu.

Grub la va trobar allà arraulida de nou, la va abraçar molt fort i li va dir a l’orella, amb un somriure comprensiu:
- Què s’han menjat aquest cop?
Ella va aixecar la vista, i Grub va veure que les seves pupil·les no acabaven de ser rodones, sinó com dos plenilunis sense acabar de polir.

*

autora: Menxa, del blog Pols d'estrelles per apendre a volar