Conservo els objectes més valuosos en un dels prestatges inferiors de la llibreria de la meva habitació, a dintre d'una capsa d'alumini sense pany, de grandària semblant a una de sabates. En ella guardo bitllets de tren, flors assecades, punts de llibre, un rellotge de corda amb una sola busca, tovallons de paper amb poemes dedicats, retalls de diaris, postals enviades i rebudes, un vell passaport, encenedors austríacs de martell ja inservibles i altres coses per l'estil.
.
Moltes nits després de sopar, apareix el meu fill en pijama per la porta del menjador, carregant la capsa amb totes dues mans. Ve fins allà on em trobo, la diposita al terra, n’aixeca la tapa i extreu, aparentment a l'atzar, un dels objectes del seu interior, sempre diferent. Me’l mostra i després em suplica: conta'm la seva història! Jo la hi explico, incloent-hi sempre detalls inventats. Quan acabo el relat, em demana que el dugui al llit. Sovint la son el venç pel camí.
No constarà en cap testament, però un dia la capsa serà seva. Com seves seran les històries que conté, que segurament, convertides en simple fantasia, ajudaran a dormir a altres nens que no coneixeré.
Moltes nits després de sopar, apareix el meu fill en pijama per la porta del menjador, carregant la capsa amb totes dues mans. Ve fins allà on em trobo, la diposita al terra, n’aixeca la tapa i extreu, aparentment a l'atzar, un dels objectes del seu interior, sempre diferent. Me’l mostra i després em suplica: conta'm la seva història! Jo la hi explico, incloent-hi sempre detalls inventats. Quan acabo el relat, em demana que el dugui al llit. Sovint la son el venç pel camí.
No constarà en cap testament, però un dia la capsa serà seva. Com seves seran les històries que conté, que segurament, convertides en simple fantasia, ajudaran a dormir a altres nens que no coneixeré.
.
autor: Joaquim Valls
.
