.
S’embriaga de la seva vitalitat tan bon punt creua la porta. Avui ha vingut rialler i els seus ulls enormes deixen anar espurnes de nerviosisme. Entra alegre i s’asseu a la primera cadira que enxampa, on s’hi plega de manera estrambòtica mentre xerra amb el company del costat. Feia dies que no el veia, però no es la primera vegada que passa, de tant en tant s’absenta uns dies i torna amb cara d’ensonyat fent enormes badalls, donant a entendre que aquells dies en el qual ha estat desaparegut, no han estat gens desaprofitats.
No acostumen a parlar però quan ho fan, les converses solen anar precedides d’esbufecs d’avorriment, per tot seguit comentar la jugada del dia, o algun fet remarcable digne de menció, poden durar hores o minuts, fins que la conversa s’esfuma tan ràpid com ha començat. Sovint per a ella no s’acaba aquí i segueix escoltant la seva veu, encara que els mots articulats no vagin dirigits a la seva persona o mirant-se’l de reüll sense que se n’adoni mentre ell realitza diverses tasques quasi hipnotitzada. Es una activitat a la qual cada cop n’és més addicta, normalment no pot parar atenció si no s’ha fixat unes quantes vegades.
Es pràcticament convençuda, que no n’està enamorada, ja que aquella és una sensació molt diferent a la que hagi sentit mai. Tot i així, a vegades, se sent descol·locada, pel motiu que de les ocasions en les que han coincidit en un lloc solitari, ha sentit l’imperiosa necessitat d’arraconar-lo en alguna cantonada i avocar-s’hi cegament. Mai no ho ha fet, perquè la sensació tal com ve marxa, però reconeix que cada cop li costa més contenir-se.
No acostumen a parlar però quan ho fan, les converses solen anar precedides d’esbufecs d’avorriment, per tot seguit comentar la jugada del dia, o algun fet remarcable digne de menció, poden durar hores o minuts, fins que la conversa s’esfuma tan ràpid com ha començat. Sovint per a ella no s’acaba aquí i segueix escoltant la seva veu, encara que els mots articulats no vagin dirigits a la seva persona o mirant-se’l de reüll sense que se n’adoni mentre ell realitza diverses tasques quasi hipnotitzada. Es una activitat a la qual cada cop n’és més addicta, normalment no pot parar atenció si no s’ha fixat unes quantes vegades.
Es pràcticament convençuda, que no n’està enamorada, ja que aquella és una sensació molt diferent a la que hagi sentit mai. Tot i així, a vegades, se sent descol·locada, pel motiu que de les ocasions en les que han coincidit en un lloc solitari, ha sentit l’imperiosa necessitat d’arraconar-lo en alguna cantonada i avocar-s’hi cegament. Mai no ho ha fet, perquè la sensació tal com ve marxa, però reconeix que cada cop li costa més contenir-se.
.
Ara ell seu en una cadira de la cantonada, aparentment concentrat en el bolígraf que balla al cim dels seus dits, la realitat, però, és que l’espia. Li agrada mirar-la d’amagat quasi tant com parlar amb ella, les converses que mantenen mai semblen suficients, molt sovint se sent incapaç de deixar d’escoltar-la ni de mirar-la. No creu que sigui amor, però molt sovint quan coincideixen en algun punt recondit, sent la necessitat irrefrenable de xiuxiuejar-li a cau d’orella allò que sent, sense pensar en res.
.
autora: Mila009
.
