Al transbordador espacial hi anaven set navegants -encarregats de governar l'aparell- i tres passatgers milionaris interessats en mirar la terra des de l'atalaia privilegiada de l'espai. Tots havien pagat l'astronòmica xifra de dos milions de dòlars. S'havien enlairat de la base de l'Agència Espacial edificada al mig de la gran plana desèrtica i van entrar, en molt poc temps, a l'anomenada atmosfera zero. El vol havia estat plàcid tot i els tremolors de l'arrancada, sempre violenta. Gràcies a la gravetat artificial podien caminar per on volien i contemplar la impressionant imatge de les illes del pacífic entre boires blaves intenses. La satisfacció tenia tot el passatge somrient i ben content.De sobte, les alarmes es van posar en marxa i a les pantalles de totes les dependències es podia llegir clarament la frase PERILL de col·lisió. Tothom s'esglaià i els encarregats del passatge van recomanar, amb certa gravetat a la parla, de retirar-se a les lliteres i lligar-se ben fort els vestits espacials d'emergència. Van posar l'aire comprimit i van tancar tots els compartiments. L'ordinador havia detectat com s'apropava cert objecte de dimensions considerables amb perill d'accident immediat. Allò no anava bé i el capità del “Gran Apol·lo” (així és com es va batejar l'artefacte al coincidir amb la commemoració dels 50 anys del primer viatge espacial amb èxit) va avisar al Control Central: -No tenim potència als motors. Anem sense govern cap a l'infinit i l'ordinador assenyala perill de col·lidir tot i no haver vist res apropant-se a nosaltres.
El capità no hi havia de fer res més: el motor no es tornaria a engegar fins al final de l'alarma i no podrien rebre socors doncs la terra era a milers de milles. Per això estava decidit a pitjar el botó per injectar gas anestèsic a l'aire condicionat per sedar tothom i no patir angoixes.
Estava decidit a fer-ho, i de sobte, tot mirant per la finestreta va observar finalment l'objecte assenyalat com a perillós per l'ordinador: hi havia dos éssers estranys amb les mans esteses fent-los-hi senyals en forma d'enorme rètol: Felicitats pels 50 anys, gent de la terra! Ara, tots a Mart!.
Era efecte de l'anestèsia o ja eren al més enllà?
.
autor: Miquel Marimon, del blog Atura't
Conte amb 365 paraules justes i sense utilitzar la lletra "U".
.
