140.- Petits plaers

Com cada dia quatre de mes ens toca cobrar la nòmina que m’ha motivat a estar treballant durant tot el mes.

.
La secretària em crida i pujo cap a l’oficina.

.
Al sortir de la feina marxo una estona al bar a prendre unes cerveses amb els amics, ja que la dona treballa fins tard a la nit.

.
Ja han passat un parell d’horetes i abans de marxar al bar jugo una estona a la màquina d’allà a veure si em toca ni qui siguin deu euros.

.
En sortir del bar marxo cap a sopar a un japonès, que hi ha als afores del poble.

.
Menjo un poc de sushi i pollastre a la llimona.

.
El temps passa i aviat marxaré cap a casa, però vaig a fer una darrera copa al pub del costat del japonès on vaig de tant en tant.

.
A l’entrar al bar, el cambrer, que ja amb coneix, em serveix la mateixa copa de sempre i ve una noia a fer-me companyia, m’ofereix un poc de coca i sense pensar-ho li dic que sí, no sé que em cobra però el que em demana li pago.

.
Al cap d’una estona pujo a una habitació amb ella a... com ho diríem “finament” a fer l’amor.

.
Quan acabem torno cap a casa, és molt tard i la meva dona ja deu haver arribat fa hores.

.
Pujo les escales tan ràpidament com puc però no tinc forces ni m’aguanto dret.

.
En ser a dalt agafo les claus per ficar-les dins del pany però no tinc valor per fer-ho. Caic a terra, al costat de la porta agenollat, començo a plorar desesperadament, necessito ajuda, m’he gastat gairebé tot el que he cobrat avui amb uns plaers que no ajudaran gens a la meva família.

.

autor: Carles Campomar, del blog Històries curtes

.

112.- Fa temps que no hi ets

.

Ja fa temps que vas marxar, de cop i volta em vaig trobar sol sense tu al meu costat.

Moltes nits les passo plorant i llegint les cartes que m’enviaves quan no vivíem junts.

Els primers dies sense tu van ser molt durs, no tenia ganes de fer res, estava a casa tancat deixant passar el temps sense fer res, només mirant fotografies nostres.

La taula del menjador estava plena de fotografies desendreçades, de tots els viatges que vam fer junts, de les que ens feiem sense cap motiu en especial, de les de la nostre boda i tantes altres.

Les mirava i les tornava a mirar, i de tant en tant anava eixugant les llàgrimes que queien sobre les fotografies.

No puc parar de pensar en tots els moments que vam passar junts.Aquelles passejades pel poble després de la feina, les excursions que feiem els caps de setmana per no estar tancats a casa…

Recordo molt quant anavem a dormir, el ritual que feies cada nit al posar-te el pijama, les cremes per tenir la pell mes suau...

I als matins quan ens aixecàvem i ens vestíem i tu et posaves aquell perfum que tant m'agradava i deixaves l'habitacio perfumada.

Quan dormo amb sembla sentir com em parles a cau d'orella i em desperto i veig que no ets al meu costat.

Ara em sento sol i tinc por que arribi un dia que al despertar-me no me’n recordi de tu i tot el que vam passar junts, i que el temps esborri els meus records.

Molts dies penso en el dia que ens vam conèixer, per casualitat, al banc de sota de casa, tu vas arribar i et vas asseure al meu costat.

I ara no paro de pensar en el dia que em vas deixar per marxar tan lluny.

.

autor: Carles Campomar, del blog Històries curtes

.