El pastís de formatge de la tieta Eunice és famós a tota la contrada. Cada dia el Tony’s s’omple de gent menjant-ne, des de fa molts anys, quan la tieta va començar a portar-li’n per vendre’l.
En Tony fa anys que no tanca el local, des de l’any de les destrosses que li van provocar un grup de clients furiosos per trobar el bar tancat i quedar-se sense pastís. No s’havia vist mai una fúria igual, van trencar fins i tot els posa-vasos de punt! Des d’aleshores el Tony’s és el que és : la única granja-bar de l’estat que pots trobar oberta les vint-i-quatre hores del dia, els set dies de la setmana, durant tot l’any. No tanca mai, ni el Dia de l’Aturat Feliç, sagrat per tothom!
Per que us en feu una idea de com treballa (clar que si no ho fes així, ja li haurien cremat el local més d’una vegada...).
En el fons els entenc, perquè està boníssim!
Ja no és només la cremosa textura que es fon a la boca, o la cruixent galeta de la base, o el punt d’acidesa de la maduixa trencant la dolçor del conjunt... És l’experiència total que vius un cop l’has acabat, quan tot un món de sensacions s’obre al teu davant, la felicitat pica a la teva porta i res és mesquí, tot és perfecte: un dia plujós es converteix en radiant, una mala notícia acaba essent un pessic de felicitat, l’alegria i el riure ho inunda tot, el món és meravellós.
Si el tasteu, esteu perduts, ja no voldreu menjar cap altre pastís.
El pastís de la tieta enamora.
Ningú més el fa tan bo, i això que ho han provat... n’han fet concursos i tot! Però mai han aconseguit igualar-lo.
I la tieta Eunice no n’ha mai dit la recepta a ningú. Ni a en Tony. Diu que el secret és l’amor i el bon humor amb què es posa a fer-lo. Jo sé que fa servir una aigua especial, és la única cosa que m’ha dit. Però segurament és una més de les seves tonteries... com la de parlar-li a la planta que té a l’eixida i anomenar-la Maria...
En Tony fa anys que no tanca el local, des de l’any de les destrosses que li van provocar un grup de clients furiosos per trobar el bar tancat i quedar-se sense pastís. No s’havia vist mai una fúria igual, van trencar fins i tot els posa-vasos de punt! Des d’aleshores el Tony’s és el que és : la única granja-bar de l’estat que pots trobar oberta les vint-i-quatre hores del dia, els set dies de la setmana, durant tot l’any. No tanca mai, ni el Dia de l’Aturat Feliç, sagrat per tothom!
Per que us en feu una idea de com treballa (clar que si no ho fes així, ja li haurien cremat el local més d’una vegada...).
En el fons els entenc, perquè està boníssim!
Ja no és només la cremosa textura que es fon a la boca, o la cruixent galeta de la base, o el punt d’acidesa de la maduixa trencant la dolçor del conjunt... És l’experiència total que vius un cop l’has acabat, quan tot un món de sensacions s’obre al teu davant, la felicitat pica a la teva porta i res és mesquí, tot és perfecte: un dia plujós es converteix en radiant, una mala notícia acaba essent un pessic de felicitat, l’alegria i el riure ho inunda tot, el món és meravellós.
Si el tasteu, esteu perduts, ja no voldreu menjar cap altre pastís.
El pastís de la tieta enamora.
Ningú més el fa tan bo, i això que ho han provat... n’han fet concursos i tot! Però mai han aconseguit igualar-lo.
I la tieta Eunice no n’ha mai dit la recepta a ningú. Ni a en Tony. Diu que el secret és l’amor i el bon humor amb què es posa a fer-lo. Jo sé que fa servir una aigua especial, és la única cosa que m’ha dit. Però segurament és una més de les seves tonteries... com la de parlar-li a la planta que té a l’eixida i anomenar-la Maria...
.
autora: Kudifamily, del blog Planeta Clàudia
.
font imatge: Half hour Meals
.
