244.- Pensaments impurs

.

Tenia una edat en que certes coses no s’escapen, el seu sisè sentit li deia que la secretària que feia pocs dies treballava davant seu, el mirava amb interès, li somreia diferent que als altres i es sentia molt orgullós de que els més de vint anys de diferència entre ells no fossin cap obstacle a l’hora d’intercanviar mirades, es sentia jove.

Eren les dotze del migdia, quant ella li entregà un sobre, dient-li amb un somriure als llavis que li havien donat allò per ell. Només pensant amb aquells llavis va obrir el sobre, on es llegia una clara invitació.

Dia quatre de Març
a les cinc de la tarda
just quant pleguis
Hotel Garbí
habitació 169
hi ha coses que cal fer bé
doncs només passen una vegada

Mai havia fallat en el seu matrimoni, però això li feia saltar els dubtes, la vida s’ha de viure!!!, un dia es un dia!!!, quin mal pot fer?, si ningú no s’adonarà de res i tindrà una experiència desprès de tants anys. Potser està malament, però ho desitjava.

Arribat el dia en qüestió ell es prepara, només li cal una trucada per deixar un missatge a casa seva que arribarà tard, la feina està malament i no es tracte de posar-hi problemes.

Una ampolla de cava per no anar amb les mans buides, amb els nervis a dalt de tot, amb ganes de no anar-hi, però no pot resistir, ja ho diuen, la carn es dèbil. Dos tocs a la porta, molt suaus, seguit del soroll de talons al interior fan que el temps es faci etern.

S’obre la porta i allà està ella, la seva dona, sensualment vestida, amb un somriure de complicitat, el convida a entrar per celebrar junts, els seus vint-i-cinc anys de casats. Ell esclata d’alegria, està salvat, finalment no farà el que potser seria la seva perdició. Una sola cosa el preocupa, i es arribar amb temps a casa per poder esborrar el missatge delator del contestador.

.

autor: Garbi24, del blog Garbi24

.