L´estel no sabia que ho era. No podia brillar, estava en la més completa obscuritat. I per obscuritat vull dir allò on tot es negre.Així van anar passant els dies, el uns darrere els altres. L´estel no tenia gaire cosa per menjar ni gaire coses que fer i li va agafar la son.
Una gallina buscaba un lloc on pondre un ou i el va pondré a la finestra de la cuina de Petra. Era un ou tan gros com la mateixa gallina. Dintre de l´ou tot era negre, per fora era blanc, com tots els ous.
La pagesa va recollir l´ou amb el seu davantal. L´estel es va despertar, tot seguia negre i va tornar a tancar els ulls..
-Avui menjarem truita- va dir la pagesa.
En trencar l´ou , l´estel va caure a la llauna i va brillar una mica.
La pagesa li va donar beguda i menjar, el va bressolar i l´estel començà a brillar cada vegada amb més gana. Després va fugir per la finestra.
Aquella nit a la masia van sopar llum d´estel.
*
autora: Dolors, del blog Menjalletres
*
