lunes, 18 de enero de 2010

232.- Àfrica

.
No sé com però, de sobte, em vaig trobar vestida amb quatre plomalls, envoltada de dones de pell fosca, nues, amb quatre robes de vestit, cridant i mirant l’horitzó sec de la sabana mentre uns homes venien cavalcant. A mi em van posar un mocador al cap i em van dir que em tapés i que em posés en un llit, com si estigués dormint. Que si algú s’apropava olorant-me havia de tenir tota la serenitat de no accelerar el meu cor a cent vint pulsacions i estar ben tranquil·la perquè no em descobrissin. Al cap d’uns minuts passava el que elles, tan sàvies, havien vaticinat. Em sentia flairada per un home al qual no li havia vist mai la cara, que m’ensumava com si jo fos la seva presa i ell, un gos caçador.

Mentre això passava vaig decidir transportar-me a un altre món perquè la por m’havia inhabilitat la realitat i vaig començar a volar per damunt d’ells mentre purpurines de colors venien a cobrir-me per ser la més bonica del món. Quan la bèstia va decidir anar-se’n perquè la meva flaire no li havia despertat cap instint me’n vaig adonar que siguis on siguis, passis per la situació que passis, el més important és fer volar la fantasia, imaginar-se móns millors i intentar que el nostre s’hi assembli.
.
P.D. A tothom que pateix o ha patit
.
autora: Sibil·la, participa a Relats en català
.

12 comentarios:

Carme Rosanas dijo...

És impressionant el relat i la frase final una genialitat a la qual m'agafaria ben fort amb les dues mans. Que no ens falti mai la fantasia on agafar-nos i on començar a construir un món millor.

McAbeu dijo...

Tant de bo que tothom s'imagines móns millors i intentés aplicar-los a la realitat. Per desgràcia aquesta realitat és més tossuda que la fantasia. Bon relat!

Pep dijo...

Pensar amb els que pateixen ja és un pas endavant.
Felicitats per el conte.

Garbí24 dijo...

DE vegades per construir un món millor el únic que ens queda es això, la imaginació.
Representes una bona manera de escapar de la por.

kweilan dijo...

De vegades la imaginació és l'únic que tenim per fugir de la dura realitat. Bon conte!

bajoqueta dijo...

En moments dolents no hem de perdre la fantasia i l'imaginació per poder escapar-mos.

Moltes gràcies pel conte Marta :)

Víctor dijo...

Marteta, està bé la reflexió, però no oblidis que el més important és fer volar el cap, però tocant de peus a terra. L'evasió només és profitosa si ens serveix després per aplicar-la a la nostra vida real. M'agrada. Una abraçada, Marta.

Marta dijo...

Sibil·la, per la fantasia!

Sibil·la dijo...

Hola,
Moltes gràcies pels vostres comentaris! Sempre m'estimulen i em fan veure que hi ha altres ànimes que no comprenen els enigmes del món...
Per la imaginació! Per la fantasia! I per una realitat menys dura i més afable!
Brindem?
Sibil·la

La Meva Perdició dijo...

Felicitats pel relat. Té una força captivadora.

Sibil·la dijo...

Gràcies! A mi sí que em captiven els vostres comentaris i em donen molta força, de veritat!!!

Pilar dijo...

És un conte imaginatiu i alliçonador, Sibil-la.
Felicitats pel resultat.