200.- El rei de piques

-És ben senzill. Tinc una baralla de cartes a la mà on només hi figuren els uns, els dosos, els tresos i els quatres més el rei de piques. Qui tregui aquesta carta, morirà. Fàcil, no?
Els dos contrincants van assentir amb un lleuger cop de cap. El repartidor va remenar la baralla i la va dipositar enmig de la taula. Un dels jugadors va tallar i el repartidor va col·locar l’altre meitat sobrant a dalt de tot.
- Comença el jugador de la dreta.
U de piques.
- Ha tingut sort! Jugador de l’esquerra.
Quatre de cors.
- Se’n lliura! Jugador de la dreta.
Tres de trèvols.
- Pels pèls! Torn del jugador de l’esquerra.
Dos de diamants.
- Van quedant menys cartes! Jugador de la dreta.
Rei de piques.
- Doncs ja tenim guanyador... o perdedor! El jugador de la dreta ha de morir. Però, abans de fer-ho, escollirà la manera d’entre les següents: penjat, decapitat o ofegat. Vostè tria!
El jugador de la dreta va fer cara pànic. Es va afluixar el nus de la corbata i es va descordar el botó de dalt de tot de la camisa. Suava de valent. El cor li bategava amb força.
- Decapitat – va dir finalment.
- Així sigui!

.

autor: Jordi Casanovas, blog He omplert la banyera d'aigua freda

.