203.- Ja s'ho faran

.
La inestabilitat de la vida m’ha abordat quant menys m’ho esperava, mai m’hauria pensat que la mateixa setmana que he començat feliçment, es tornaria tant maleïda com per engegar-ho tot i llevar-me la vida.

No es fàcil de pair que el mateix dia de ser acomiadat de la feina, on fa anys que treballes amb un bon sou, et diuen que no cal que tornis, que potser no et pagaran ni tant sols la liquidació, suspensió de pagaments, diuen. Preocupat per com sortir de la situació, i de les moltes despeses a pagar, passo per el banc a comprovar que el mateix motiu de tancament de la meva empresa ha fet desaparèixer els estalvis que tenia dipositats en un fons d’inversió teòricament segur. Abatut, arribo aviat a casa, esperant trobar consol, però el que no m’hauria pensat mai, és trobar a la meva dona, al llit amb el que creia el meu millor amic. N’hi tant sols m’han vist, tenien tots els sentits ocupats.

Enfonsat, traït i arruïnat, dominat per la ràbia, veus com l’única sortida es acabar amb tot, ja s’ho faran, en aquest món ja no em queda res per fer.

Comprar un tros de corda serà la meva última transacció econòmica. Al moment de pagar-la però, m’adono, que tinc que pagar fins i tot per l’eina que m’ha de llevar la vida? Si res del que ha passat és culpa directament meva, feia la meva feina el màxim de bé que sabia, havia posat els diners a on m’havien recomanat que seria sobradament segur i sempre havia estat al màxim d’atent amb la parella, a la que estimava amb generositat.

No és just, mereixo una segona vegada. Poques hores m’han fet falta per recollir quatre diners i deixar-ho tot, ja s’ho faran.

Allà, just al costat de la corda, queda la nota de comiat que havia escrit per tots, he afegit: sí, estic mort, però només per tots vosaltres, ja us ho fareu.

Les meves propietats s’han reduït ara a una petita cabana de branques de palmera i una galleda de cocos, que feliçment venc als pocs turistes que arriben a la petita illa de... no ho puc dir.
.

autor: Garbi24, del blog Garbi24

.

18.- Daltabaix

*
Ell estava feliç, acabava d’enderrocar a la seva màxima competidora, que deixava a la seva eterna rival en la més absoluta misèria, amb el qual ell multiplicaria el seu benefici amb l’adquisició d’un bon grapat de clients, ferms pagadors i consumidors del seu producte. Tot i gaudir del triomf, li sabia greu que una dona tant atractiva es veiés obligada a començar de zero.
Viure en l’opulència es fàcil, per un home solter de bon veure, i amb el seu optimisme contagiós, no va tardar gaire en descobrir el plaer dels cotxes, restaurants, hotels de luxe i que botigues d’èlit l’esperessin amb els braços oberts disposats sempre a complaure els gustos de la acompanyant de torn.
Tothom sap, que pujar ràpid es sinònim de caure estrepitosament en el barranc del fracàs. Les casualitats ajudades per la caiguda insistent del mercat borsari va tocar de mort l’empresa, amb poc temps va passar de tot a res, al trobar-se que entre impagats, caiguda de vendes i pèrdues financeres, varen ensenyar-li uns números desgraciadament a favor del banc.
Arruïnat, sense poder suportar que tothom observés el seu declivi, va optar per enfilar-se muntanya amunt, endinsant-se en un bosc cada cop més espès i fosc, en el seu inconscient ja es perfilava l’idea d’acabar amb tot, deixar aquesta vida .
Una veu suau, el va despertar, arraulit sota un arbre que prou feines li havia aguantat la humitat de les primeres nits fredes de tardor, aquella persona que ell mateix enviava a la ruïna feia poc més de dos anys, li estenia una mà, i amb to conciliador li deia, tu em vares treure d’un lloc que jo mai hauria sabut sortir, per donar-me la llibertat que he après a viure, si me’n dones l’oportunitat et puc ensenyar a viure amb qualitat i no amb quantitat.
Ella el va acompanyar a la seva particular casa pairal, una petita cova al recer de les inclemències del temps, amb una magnifica vista sobre el jardí de centenars d’hectàrees, d’un bosc de qui sap on.

*

autor: Garbi24, del blog Garbi24

*