354.- Roba estesa

Tronava. Els teus ulls eren parèntesis enmig de la foscor, als quals es reflectia la claror dels llamps. Havien tallat la llum i tu tallaves el silenci amb retrets lleus, per deixar empremta sense arribar a ferir. Començava a ploure intensament i em semblava que ja no et sentia, abstret en quimeres, misèries, ajagut al sofà, cansat de descansar. Podria sortir al carrer i jugar a no mullar-me. Podria escoltar cançons que parlen del temps i de la banalitat de la vida. Un cop d'aire va obrir del tot una finestra. Mea culpa. Hauria hagut de tancar-la abans, però ni tu ni jo no ens vam aixecar i ara el vent fresc renovava el sentit de les coses. En el fons, el descuit o la misèria van ordir un alè d'optimisme en l'ambient. T'endevinava un lleu somriure, com si tinguessis por de ser massa feliç, i no vaig poder evitar fer-me'n còmplice. Havíem oblidat que hi havia roba estesa al terrat.

Autor: p_cfacsbc2v

Blog: Friccions

103.- Una taca ampla

Una taca ampla de colors entre verds i grocs sobrevola el punt que considero que deu ser casa meva. Plou, ho diu el radar meteorològic. M’aixeco. Obro la finestra i comprovo que el dia és gris. De vegades hom no es pot fiar dels superpoders d’una màquina. Estenc el braç i una bona colla de gotes em mullen la mà. És una sensació agradable, des de casa, fins que se’m cansa el braç i tanco la finestra. No vull que les gotes envaeixin el meu espai interior. Trona a la llunyania. Hauria de desendollar l’ordinador i, potser, altres aparells domèstics. Em sorprèn un tro més a la vora. És hora de reprendre la lectura d’un llibre que tenia mig oblidat, cap a la meitat, una mica dissimulat per la pols.

.

autor: p_cfacsbc2v, del blog Friccions

.

43.- Mal llamp

*

106 era un savi pensador de poques i meditades paraules, autodidacta i mig boig segons el veïnat. Com que ja ho havia fet tot a la vida, es dedicava a pensar. 39 havia estat elogiat pel savi gràcies als encerts en la previsió meteorològica. Encara que 106 ja no sortia mai de casa, sempre li havia agradat contemplar el temps i, un dia, 39 l'anà a veure. Conversaren, inicialment, sobre assumptes banals i 39 anà derivant el discurs, que era gairebé un monòleg, cap a un augment de sou que feia mesos que desitjava per poder cobrir les despeses quirúrgiques del mal de peu, que, si bé li donava beneficis, sovint era insuportable. 106, després d'escoltar-lo atentament, féu un posat transcendent, s'acaricià la llarga barba i digué: «La mentida és el mitjà per arribar a la veritat».

39, alleujat després d'aquesta frase, trigà poc a anar a veure el seu cap, al qual insistí sobre l'augment de sou. L'home gran i gros arrufà el front i li digué que era impossible. 39, sense donar-se per vençut i sense contemplacions, digué: «El meu peu malalt pronostica que un llamp us entrarà a casa i us matarà la dona. De tota manera, si el meu peu pot ser operat i, per tant, se m'alleuja el dolor, és possible que canviïn les previsions a curt i mitjà termini.» Això, que sonava a amenaça, no féu gaire gràcia a l'home gran i gros, que sabia, per uns estudis que havien publicat les institucions locals, que en un 98% dels casos el peu de 39 l’encertava. Així, doncs, cedí i acceptà la petició.

Aquella mateixa tarda, 39 anà a veure 106, que digué: «Heu aconseguit allò que us vau proposar?». 39 contestà: «La veritat és que sí». La nit fou fatídica: el mal de peu tan intens desencadenà una tempesta d'aquelles que fan història. Però 39 s'oblidà aviat del mal de peu i el matí assolellat i primaveral, a més de l'augment de sou, el féu anar a la feina amb un somriure d'orella a orella. Allí tot eren cares llargues. 67, l'home gran i gros, l'home que li havia concedit l'augment de sou, havia mort per l'impacte d'un llamp.

*

autor p_cfacsbc2v, del blog Friccions, 365 paraules justes!

*