La canalla de casa ja feia temps que demanaven un gosset. Jo sempre els deia que no. Un dissabte, que tots teníem festa, ens va venir de gust anar a fer una volta a Girona, al carrer del Carme, prop de la plaça Catalunya, hi havia una botiga d’animals, a fora a la vorera tenien una gàbia amb dos gossets preciosos de color marró, amb una taca blanca a sota el coll que els feia diferents (ara està prohibit exposar els animals al carrer) eren dos germans, la gosseta i el gosset. La canalla se’n van enamorar i van començar a empipar-me que volien el gosset. Tots el que tenim canalla, sabem com en són de persuasius quan volen. Jo per treure-me’ls de sobre els vaig dir.-Us el compraré si no val més de 10.000 pessetes-.
Vàrem entrar, i la meva sorpresa va ser en preguntar el preu, només en valia 8000. Doncs bé, ja ens teniu amb el gosset dins una caixa de sabates, cap a casa. Però ens va sorgir un problema, i segons la canalla, era greu.
El bacó de casa estava molt mal fet, entre el terra i la barana hi havia molta separació i el gosset es podia empassar. La canalla no deixaven sortir al balcó fins que no l’haguéssim arreglat. Doncs bé, un cop arreglat, va ser el gos que no volia sortir. Ho vàrem intentar tot, però ell de cap manera volia sortir al balcó. La canalla estava molt preocupada per aquest fet.
Un dia que el vàrem portar al veterinari li vàrem comentar. Ens va dir que hi havia gossos que no els hi agradaven les altures, una altra possibilitat era que tingués vertigen. Que el portessin a un psicòleg caní, potser ell ens podria resoldre el problema. El psicòleg tampoc ens va resoldre el problema.Al cap de pocs dies li van regalar una pilota, de colors vistosos, que li va agradar molt, es passava hores jugant-hi. Però, què va passar? Una tarda li va rodolar la pilota i va sortir al balcó, doncs bé, va sortir sense cap problema buscar-la. Al gosset no li passava res, només que no li agradava sortir al balcó.
*
autora: Rosa Artigas, del blog El racó del llibre, conte amb 365 paraules justes!
*
