44.- Història de la botella mig buida i de la botella mig plena

*

Per fi es varen trobar la Botella mig Buida i la Botella mig Plena i contentes xocaren brindant per la trobada.
- Fa temps que volia trobar-te ! va dir la Botella mig Plena.
- Jo també. Saps ? La gent és pensa i diu que som una sola botella i que segons es miri som una botella mig plena o una botella mig buida.
- Ja, Ja, Ja, doncs som dues botelles.
- Tu creus que la gent acceptarà que som dues botelles?
- No.
- Per què ?
- Li va millor dir que a vegades veu una botella mig buida i a vegades mig plena.
- Sí, és cert. I no ho entenc.
- Els hi costa acceptar que tant tu com jo som dues botelles a mitges.
- Per tant, bona amiga, les dues podem ser botelles mig plenes o dit d'un altre manera totes dues som botelles optimistes.
- D'acord. Va dir la botella mig buida.
- Però estimada amiga va bé que tu existeixis...i així jo també existeixo.
- Cert. La gent vol triar, vol alternatives.
- Tant de bo la gent no depengui de botelles o percepció de botelles per ser optimistes i tirar endavant.
- Tant de bo !!!!

*
autor: Joan González, escriu a Relats en català
*

33.- Història de la farola

*

- Hola Farola.
- Hola Persona.
- M'agrada mirar-te i encara més quan estàs encesa.
- Sempre sóc jo.
- Però il·luminada ets més. Més viva. Més farola.
- Cert. I apagada segueixo en el meu lloc. Sóc una farola.
- Ja ho sé. Ets una farola encesa i apagada. T'agrada està apagada ?
- No depenc de mi.
- I si jo et connecto les 24 hores ?
- Dubto que puguis i t'ho deixin fer. Recorda, jo funciono per il·luminar quan hi ha foscor. Quan no hi ha foscor hi sóc igualment. A punt i apagada. Amb sol dono ombra i dono punt de suport, una certa seguretat, a las bicis que és lliguen a mi.
- Em fa rumiar això d'estar present encesa o apagada.
Gràcies Farola.

*

autor: Joan González, escriu a Relats en català

*