miércoles, 13 de enero de 2010

227.- Un dia és un dia

.
Avui menjaran pizza. Un vespino vermell aturat a la porta, amb un bagul al darrere, n’és la prova inequívoca. El repartidor surt del cancell, desa la funda i el motoret peteja. Han tancat i el llum del rebedor s’ha apagat. No ho hauria dit mai, que el matrimoni X en fossin, de pizzes. Juraria que en aquella casa per sopar s’hi menja vianda. Una verdureta bullida i un xic de peix. Uns llegums saltant de l’olla i una truita de ceba. Avui toca una pizza demanada per telèfon i lliurada en menys de mitja hora. Un dia és un dia.
.
Potser no tenien ganes de cuinar. És possible que les bledes, oblidades al foc, se’ls hagin cremat. Tal vegada tenen el nebot de visita i li venia de gust un extra. Potser fan la cuina nova i el lampista no els ha connectat el terminal elèctric de la placa de cocció. Podria molt ben ser que ell fos de viatge i ella tingués un amant. O -qui sap- ell ha escanyat la dona i, enterrant-la al pati, s’ha fet tard.
.
Jo en menjo molta, de pizza. Molta. Cada nit. És el que millor em va per instal·lar-me davant del vídeo i tornar a mirar, un cop més, "La finestra indiscreta".
.
autor: Josep M. Sansalvador, del blog De res, massa
.

11 comentarios:

Anónimo dijo...

Tot un ventall de possibilitats davant d'una moto i una pizza.

Deixem la realitat pels diaris.

Luguca.

fanal blau dijo...

Molt bo!

Un dia és un dia!

xaruga dijo...

Això demostra que l'esport de la tafaneria és a l'ordre del dia. Si el tafaner s'inspira així per escriure novel·les d'intriga no hi tinc res a dir. Si ho fa per fer safareig és censurable. Bon conte, Josep M.

Pilar dijo...

Les millors històries es farguen entre cortinetes.
Déu n'hi do el que has deixar entreveure en tan poques lletres!

kweilan dijo...

Quin munt de possibilitats! Bona història!

Marta dijo...

L'intriga d'una pizza. Molt bé.

Elfreelang dijo...

O sia la pizza i el tafanejar fan un molt bon sopar i un bon relatar!

Sergi dijo...

I a qui no li agrada menjar-se una bona pizza de tant en tant? I a qui no li agrada tafanejar, eh?

bajoqueta dijo...

L'important és que fa volar la seua imaginació :)

Gràcies pel conte Josep M. :)

Josep M. Sansalvador dijo...

Moltes gràcies per tots els vostres comentaris, sempre tan afalagadors.
Endavant !

La Meva Perdició dijo...

Felicitats pel conte!. Això es que has acceptat els perills que comporta mirar insistentment per una finestra, com demostrava el mestre Hitchcock.