.
Era el seu primer dia de feina, el venedor de cotxes estava neguitós, encara no s’havia estrenat, tenia fal·lera perquè entrés un client, algú a qui poder-li vendre la darrera novetat del mercat automobilístic, potser el monovolum “Icapdetot”, o tal vegada el tot terreny “Pertotarreu”o el petit turisme “Comunbòlit” de 175 cavalls i 600 quilos de pes, un míssil que feia furor entre els conductors jovençans.
Alt, ben vestit, empolainat i engominat, aixecava la barbeta en caminar, empenyia les espatlles cap al darrere, treia pit i forçava els abdominals empenyent l’estómac cap a dins. Va obrir la porta del concessionari, es va passejar entre el models exposats, passant suaument els dits per la carrosseria brillant i neta dels vehicles; obria les portes per veure el seu interior i aprofitava per inspirar i omplir els pulmons de l’aire perfumat dels cotxes nous. Li encantava aquella olor de cotxe nou.
El venedor novell, que el va veure, es va llençar com un voltor sobre la carronya, el va saludar amb excessiva amabilitat i el va afusellar a característiques tècniques, equipaments, navegadors, consums, emissions, airbags, colors, tapisseries, promocions, ofertes, financiacions, terminis, opcions i complements.
El client, aparentment, escoltava molt atentament i responia cortesament amb petits moviments de cap o amb sons indescriptibles però que denotaven satisfacció i aprovament. Malgrat tot ell estava més interessat en l’olor de cotxe nou que desprenien.
El venedor novell havia descarregat tots els seus coneixements sobre el descapotable rosa metal·litzat de cinquanta-vuit mil euros, i quan va preguntar:
- Què li sembla?
El client, sense perdre les formes, va respondre:
- La berlina fa més per a mi.
El venedor novell, esgotat, en una frenètica cursa havia amollat tots els coneixements adquirits sobre aquell fantàstic vehicle de gamma alta, i sobre la resta de vehicles exposats a la botiga. El client, li va agrair les explicacions però es va disculpar: tenia pressa, ja continuarien l’endemà.
El venedor novell va entrar eufòric al despatx del cap de vendes per fer-li cinc cèntims del seu client potencial.
- Demà tornarà, ara tenia pressa, havia de marxar -va dir el venedor novell.
Era el seu primer dia de feina, el venedor de cotxes estava neguitós, encara no s’havia estrenat, tenia fal·lera perquè entrés un client, algú a qui poder-li vendre la darrera novetat del mercat automobilístic, potser el monovolum “Icapdetot”, o tal vegada el tot terreny “Pertotarreu”o el petit turisme “Comunbòlit” de 175 cavalls i 600 quilos de pes, un míssil que feia furor entre els conductors jovençans.
Alt, ben vestit, empolainat i engominat, aixecava la barbeta en caminar, empenyia les espatlles cap al darrere, treia pit i forçava els abdominals empenyent l’estómac cap a dins. Va obrir la porta del concessionari, es va passejar entre el models exposats, passant suaument els dits per la carrosseria brillant i neta dels vehicles; obria les portes per veure el seu interior i aprofitava per inspirar i omplir els pulmons de l’aire perfumat dels cotxes nous. Li encantava aquella olor de cotxe nou.
El venedor novell, que el va veure, es va llençar com un voltor sobre la carronya, el va saludar amb excessiva amabilitat i el va afusellar a característiques tècniques, equipaments, navegadors, consums, emissions, airbags, colors, tapisseries, promocions, ofertes, financiacions, terminis, opcions i complements.
El client, aparentment, escoltava molt atentament i responia cortesament amb petits moviments de cap o amb sons indescriptibles però que denotaven satisfacció i aprovament. Malgrat tot ell estava més interessat en l’olor de cotxe nou que desprenien.
El venedor novell havia descarregat tots els seus coneixements sobre el descapotable rosa metal·litzat de cinquanta-vuit mil euros, i quan va preguntar:
- Què li sembla?
El client, sense perdre les formes, va respondre:
- La berlina fa més per a mi.
El venedor novell, esgotat, en una frenètica cursa havia amollat tots els coneixements adquirits sobre aquell fantàstic vehicle de gamma alta, i sobre la resta de vehicles exposats a la botiga. El client, li va agrair les explicacions però es va disculpar: tenia pressa, ja continuarien l’endemà.
El venedor novell va entrar eufòric al despatx del cap de vendes per fer-li cinc cèntims del seu client potencial.
- Demà tornarà, ara tenia pressa, havia de marxar -va dir el venedor novell.
.
- És clar que tornarà. Com tots els dies. Ell sempre torna per ensumar l’olor dels cotxes nous...
.
autor: Juanma Garcia, del blog De Roquetes vinc...
.
