El va mirar de reüll, mentre jugava amb el paper del sucre del cafè que s’estava prenent. No el volia mirar directament perquè no descobrís la necessitat que sentia d’abraçar-lo. Però no claudicaria, ell tenia la mirada perduda, observant el carrer, no es fixava en ella, no li deia res.
No sabia què dir, se sentia incòmode. Ella estava jugant amb el sucre i no el mirava. Estava en silenci des que havia arribat. Tenia ganes de fer-li un petó, de sentir que aquella distància entre els dos desapareixia, però no volia fer el ridícul, estava clar que el rebutjaria.
Havia anat de bòlit tot el dia per poder anar a la peluqueria a la tarda i preparar un sopar romàntic. Volia estar guapa per a ell. Li havia enviat un missatge per quedar, un missatge neutre perquè no intuís la sorpresa.
No li havia dit res en tot el dia. Avui era el seu aniversari i ella no se n’havia recordat. Un simple missatge neutre per quedar era tot el que li havia expressat. No entenia què li passava. Estava trist.
Quan va aparèixer al bar on l’havia citat no li havia dit res del seu nou pentinat, de la seva roba.. s’havia passat tot el dia esperant aquell moment, la seva reacció.. i ell no havia dit res. No entenia què li passava. Estava trista.
Es va aixecar per anar al lavabo. No podia suportar la situació. Tenir-la tan a prop però tan lluny alhora li havia generat un nus d’angoixa que no el deixava respirar.
Va veure com s’aixecava, com marxava al lavabo. No volia estar amb ella. L’angoixa que sentia va augmentar, no ho podia suportar, no volia sentir-se ridícula amb el seu pentinat nou per algú que ja no sentia res per a ella. Va demanar el compte.
Va sentir com demanava el compte, el cor se li va accelerar. No volia estar amb ell. Va preferir no girar-se. No volia sentir-se ridícul perseguint a algú que ja no sentia res per a ell.
Es va aixecar de la taula i va marxar.
Va obrir la porta del bany i va entrar.
.
autora: pluja, del blog Pluja d'estiu...No sabia què dir, se sentia incòmode. Ella estava jugant amb el sucre i no el mirava. Estava en silenci des que havia arribat. Tenia ganes de fer-li un petó, de sentir que aquella distància entre els dos desapareixia, però no volia fer el ridícul, estava clar que el rebutjaria.
Havia anat de bòlit tot el dia per poder anar a la peluqueria a la tarda i preparar un sopar romàntic. Volia estar guapa per a ell. Li havia enviat un missatge per quedar, un missatge neutre perquè no intuís la sorpresa.
No li havia dit res en tot el dia. Avui era el seu aniversari i ella no se n’havia recordat. Un simple missatge neutre per quedar era tot el que li havia expressat. No entenia què li passava. Estava trist.
Quan va aparèixer al bar on l’havia citat no li havia dit res del seu nou pentinat, de la seva roba.. s’havia passat tot el dia esperant aquell moment, la seva reacció.. i ell no havia dit res. No entenia què li passava. Estava trista.
Es va aixecar per anar al lavabo. No podia suportar la situació. Tenir-la tan a prop però tan lluny alhora li havia generat un nus d’angoixa que no el deixava respirar.
Va veure com s’aixecava, com marxava al lavabo. No volia estar amb ella. L’angoixa que sentia va augmentar, no ho podia suportar, no volia sentir-se ridícula amb el seu pentinat nou per algú que ja no sentia res per a ella. Va demanar el compte.
Va sentir com demanava el compte, el cor se li va accelerar. No volia estar amb ell. Va preferir no girar-se. No volia sentir-se ridícul perseguint a algú que ja no sentia res per a ell.
Es va aixecar de la taula i va marxar.
Va obrir la porta del bany i va entrar.
.
.
