miércoles, 2 de diciembre de 2009

185.- La meva xolla té espera

.
Era un vell refotut. Si li anaves cap a la dreta ell circulava cap a l’esquerra.
.
-Quan vulgueu us arreglaré el cabell... – li deia la Maria al pare.
.
- Ah...!!! no pateixis, que encara pot créixer i a més tu vens cansada de tant pentinar caps de dones i ja ho faràs un altre dia.
.
- És que avui he pujat els estris i tinc temps.
.
- Doncs, mira cus-me els botons de la bragueta dels pantalons negres de vellut que un dia em cauran i em veuran el moixó quan m’assegui a la cadira del cafè del Cinto, i ja saps com riuen el Rostit i el Clauetes. Foteretes més que la mare que els va parir. Que per mi ja podrien desaparèixer del mapa.
.
La noia que vol que el seu pare vagi sempre com un xic jove ha anat a l’alcova a buscar els pantalons.
.
- No teniu vergonya. Aquí no us falta cap botó, ni estan sublimats els cosits... Ja em direu quan vulgueu que faci anar les tisores pel vostre cap...
.
La noia ha marxat cap al terrat a posar roba a la rentadora... i avançar altres feines.
.
El vell ha anat cap a la cuina on la seva mestressa feineja i li ha soltat la filípica.
.
- Ja dic jo que d’aquesta noia no en puc confiar, jo que volia que em tallés el cabell, mira, se’n va a les golfes... Com si no fos el seu pare. Després, no és estrany que els amics se’n en burlin... El sabater és el que va més mal calçat... Només que li demani una cosa, ella al revés.
.
Ha marxat el vell a donar palla al ruc i la mula i treure’ls a beure abans d’anar a dormir.
.
Ha baixat la Maria jove... – Noia, li ha dit la vella, per què no li talles el cabell a ton pare? Se m’ha posat quasi a renegar de tu...
.
- Què dieu? Quan pugi en sabrà el que fan els meus estris a les meves mans, al zero li deixaré el meló. Sempre igual amb les seves bromes i potes fallanques... Ja us dic, mare, que se’n recordarà...
.
autor: Anton, del blog Rebaixes
.

12 comentarios:

bajoqueta dijo...

Quin home més emprenyador! jajaja.

Gràcies pel conte Anton :)

McAbeu dijo...

Molt ben explicat i real com la vida mateixa, només em fa llàstima la mare que està al mig de les bromes entre pare i filla. Saps que penso?, que potser si que la filla li pelarà el meló al zero i s'ho mereixeria, però segur també que després vigilarà que son pare no surti mai al carrer sense la gorra.

Marta dijo...

al cero ha de deixar a quest remugaire!

xaruga dijo...

Un vell que tingui l'humor de fer emprenyar la gent no em cau del tot malament.

Pilar dijo...

He rigut molt amb aquest conte.
Quin personatge, el pare. Ja sap com tenir a tothom pendent d'ell.
Envellir amb humor, és una part de l'envelliment satisfactori.

senga dijo...

...segons com t'ho miris els remugaires també poden ser la mar de divertits...és tot un estil...i el llenguatge...poder sentir aquestllenguatge rondinaire...que bonic...gràcies.

kweilan dijo...

M'ha encantat aquest pare emprenyador però que se l'endevina carinyós i pendent de les dos dones. Bon conte!

Sergi dijo...

Em sembla que quedarà ben esquilat aquest pobret vell...

assumpta dijo...

Una bona xollada a veure si escarmenta i no emprenya tant al personal!
No obstant, estic convençuda que en el fons és el típic tros de pa, rondinaire, però tros de pa.

Je,je, l'he trobat divertit, molt ben redactat i m'ha agradat tobar-hi paraules que fa temps que no sentia i que són molt nostres.

=)))

Elfreelang dijo...

N'he coneguts uns quants de iaios rondinaires i murris com aquests...ja ja si potser es mereixia que li traguessin tota la llana del clatell! Bon conte sí senyor!

Carme Rosanas dijo...

Molt divertit, Anton! T'he reconegut que eres tu! El teu estil no es pot confondre!

Ai els vells rondinaires! Clar que aquest més aviat era bromista, no?

Garbí24 dijo...

Em penso que el deixaran per tornar anar a la mili...rapat al cero per mentider i tocapilotes.