jueves, 10 de diciembre de 2009

193.- El 4t. pis

.
Vivia en un edifici que semblava una indústria modernista, palplantada enmig d’una ciutat mitjana de Catalunya, però que estava al rovell de tot arreu i que a mi ja m’hi anava bé. Recordo que en aquell edifici el 4 era un número maleït. Això, per sort, no ho vaig saber fins al cap d’un temps i a més jo vivia al 6è, afortunadament! Un dia que pujava cap a casa, em vaig trobar a l’entrada esperant que baixés mr. Orona en persona, una senyora tota repentinada i posada amb ulleres de sol. Jo vaig pensar que per estar a dins d’un ascensor no li calien les ulleres, però no li vaig dir pas res. Ella, de sobte, em va agafar la mà i em va xiuxiuejar amb una veu rogallosa que anava a acomiadar-se d’en Joan, un home que havia mort, un veí del 4D. Va exclamar que en Joan s’assemblava tant al seu pare...! Era mort feia deu mesos, amb només 68 anys i encara el portava de dol. Però em va explicar que això no era tot, perquè feia poc al quart s’havia mort un veí “de color”, que “va traspassar” per leucèmia.
A mi els calfreds ja no m’arribaven o és que ni els notava... Sortosament, vaig sentir el “cling” de l’ascensor i vaig agrair per totes acomiadar-me de la senyora, pujar cap al sisè cagant llets i quedar-m’hi de per vida...
Encara ara em pregunto si hi deu viure algú, en aquella indústria fotuda enmig de tot arreu.
.
autora: Sibil·la, participa a Relats en català
.

12 comentarios:

Pep dijo...

Sort que visc a un primer, i no hi ha ascensor, ni veïna amb ulleres de sol.
Molt bon relat.

bajoqueta dijo...

Noia però a quins pisos vius tu? jajaja. T'haurem de fer un exorcismo o algo al pròxim que vaigues. Tot ben net de coses rares :)

Gràcies pel conte!

McAbeu dijo...

Molt bon relat però... no havíem quedat que el mes de terror ja s'havia acabat. :-DD

Sibil·la dijo...

Hola!
Sí, ja sé que el mes de la por ha acabat. La veritat és que quasi tots els meus escrits són angoixants, tant si són de por com si no ho són. M'agrada escriure sobre el costat fosc... hehehe. Ara bé, els dos contes que he enviat a la bajoqueta no són de por però continuen amb l'atmosfera angoixant...
Gràcies pels comentaris!
Sibil·la.

Pilar dijo...

Ara al 13 afegiré vulgui o no, el 4...Tinc la sensació que els números ens persegueixen.
He gaudit amb la lectura, completament enganxada!!!

Anónimo dijo...

Angoixant però acertat..m'agrada el conte! gràcies i ànims per fer-ne mil més!! Has publicat algun recull??
Una abraçada,
Magalí

Sibil·la dijo...

Hola!
Ostres, de veritat us dic que sou uns solets tots plegats. M'animeu molt a continuar escrivint! Pel que fa al recull, ara mateix estem il·lustrant els meus escrits sota el títol de Pulsions, un llibre que he anat "parint" des de fa cinc anys. Quan el tinguem il·lustrat, ens el publicaran (la noia que dibuixa és una perla en brut). Ja us ho faré saber.
Petonets sibil·lins!!

Garbí24 dijo...

Que be que es viu en una planta baixa

kweilan dijo...

Molt bon conte!

Sergi dijo...

Aquestes coses no les explicaven els de la immobiliària en llogar els pisos, oi?

sibil·la dijo...

Hola Xexu,
Les immobiliàries? Callades les podrides!!!!
En aquest pis que estic ara per sort no hi ha coses rares sinó ja me veig fent-me "exorcismos" com diu la bajoqueta hahaha

Marta dijo...

Entre el refedat i aquest conte, ai!
Molt bé, sibil·la!