viernes, 26 de junio de 2009

26.- Remenat de contes

*
Portava estona seguint el camí de rajoles grogues mentre un lleó, un espantaocells i un home de llautó el seguien tot intentant xerrar amb ell. No li agradaven. Com podia ser que aquestes tres curiosos personatges parlessin? De sobte a mà dreta del camí naixia un corriolet petit, sense aquelles maleïdes rajoles grogues. Cansat com estava de la companyia d’aquell trio tant estrany, va decidir agafar-lo. Entre precs, els seus tres companys de viatge, van demanar-li que no es desviés, però ell va fer orelles sordes i va continuar tot sol per aquell camí.

Passada una estona, després de saludar un gat que portava botes, d’entre els arbres va veure emergir la silueta d’un llop, que de mica en mica va anar acostant-se. Quan van ser davant per davant, l’animal va preguntar-li: “Caputxeta, on vas?”. Caputxeta? Per qui li havia pres? “No sóc la caputxeta, o és que no tens ulls a la cara?”, li va deixar anar, “no veus que ni porto cistell ni vesteixo de color vermell?”. El llop, amb la cua entre cames, va donar mitja volta i va tornar per on havia arribat.

Va reprendre el camí i al primer revolt va topar amb una caseta feta de xocolata. Mentre mirava a l’interior, va arrencar un tros de finestra i se’l va menjar. Tenia gana. Dintre va veure un parell de marrecs, un nen i una nena, que empenyien una bruixa dintre d’una olla. Va fugir corrents, no volia veure’s barrejat en aquell afer.

Quan va arribar a un prat tot verd, va veure com set nans custodiaven un taüt. Dintre hi descansava una noia amb els ulls tancats. Li va fer un petó als llavis a petició dels menuts i es va despertar. “Casa’t amb mi!”, li va proposar la Blancaneus. Per què no? Era guapa i molt ben plantada. “D’acord!”, va dir ell, “però no viurem ni en una casa de palla ni en una casa de fusta. M’han parlat d’un llop que les fa desaparèixer. Ara mateix en construirem una de totxos perquè duri eternament”.

I vet aquí un gat, i vet aquí un gos...
*
autor: Jordi Casanovas, blog He omplert la banyera d'aigua freda
*

10 comentarios:

Assumpta dijo...

Jajajaja molt bo!!! I amb final feliç, com els contes més bonics...

Per cert, a aquesta casa de totxos que volen fer com a niu del seu amor etern... suposo que hi posaran mobles d'IKEA!!

bajoqueta dijo...

Una bona reunió de personatges de contes!

Gràcies de nou!

Marta dijo...

M'he rigut molt. L'has escrit amb molta traça!!!

kweilan dijo...

M'ha encantat. L'he llegit tota l'estona amb un somriure que encara em dura ara. Felicitats!

Ma-Poc dijo...

Un remenat de contes molt bo! Un gran homenatge als clàssics ;)!

Carme Rosanas dijo...

Avui no he endevinat l'autor. Catxis! Però m'ho he passat molt bé igualment. Molt ben escrit i molt divertit.

Sergi dijo...

A mi m'ha fet especialment gràcia que fugi de Hansel i Gretel, perquè no vol tenir res a veure amb l'assassinat de la bruixa, que bo. Tot un popurri!

Angle dijo...

La mare de tots els comptes!
Del final trec la conclusió que ets el tercer porquet, no? :)
M'has fet ruire, enhorabona.

Jordi dijo...

Moltes gràcies a tots!

Anónimo dijo...

Doncs a mi m'ha agradat força aquest pouppourri de contes.

Molt ben trobat.

Felicitats una mica endarrerides.

Luguca.