lunes, 22 de junio de 2009

22.- L'orella


Es va quedar amb la boca ben oberta, com la d´una balena que s´empasa un vaixell.
Tot d´una, en mirar-se a l´espill es trobà sense orella. Començà a botar i picar i repicar, tot cridant i bramant, pegant cops a tort i dret.
Mentre, cridava i es preguntava com podria viure així, s´havia fet de nit i l´home va seure damunt del llit, abatut.
Pensava en la seua orella, que no estaria tranquil.la enlloc , que pot ser havia sortit del seu cap per escoltar alguna cosa i s´havia perdut.
- Les orelles no desaparèixen dels caps ,– va dir l´altra orella.
L´home va posar la seua mà al buit que havia deixat el seu apèndix. Encara no podia creure el que estava escoltant per l’única via de comunicació que li quedava amb l’exterior.
- Pot ser ha passat per la porta i l´agafat un gat – va dir l´home – pot ser siga el gat de la veina. Aniré a preguntar-li.
- Pensarà que et falta un bull – diguè l´altra orella.
- Probablement – va respondre – Però podria preguntar-li educadament: Senyoreta, podría mirar si el seu gat ha agafat la meua orella?
- Com es diu? - diguè la orella dreta
- Qui? – va respondre
- La teua orella esquerra – diguè.
- No conec el seu nom – contestà l´home.
- Doncs, dubte que la veina puga respondre la teua pregunta. El seu gat col.leciona orelles, per això jo segueix enganxada a tú. No m´agraden gens els gats .
Llavors, l´home es va preguntar perquè precisament a ell li havia passat això, mentre li preguntava el nom a la orella dreta.
*
autora: Dolors, del blog Menjalletres
*

10 comentarios:

bajoqueta dijo...

Com es diu, com es diu?
Ai quina angúnia que una part del nostre cos desaparegués :S

Gràcies per participar de nou Dolors!

Marta dijo...

Molt divertit, Dolors, el diàleg entre l'home abatut i desorientat i la seva orella, amb seny i lògica m'ha fet riure. Molt ben fet!

Thera dijo...

M'ha agradat!!! Primer pensava... no seran reflexions del propi Van Gogh...

Assumpta dijo...

Ostres!! Doncs a mi m'ha fet por! Una orella desapareguda i l'altre donant conversa!

kweilan dijo...

És un conte boníssim!!!

Ma-Poc dijo...

Ui, doncs ara m'intriga això dels noms de les orelles! D'entrada jo m'esperava, com la Thera, alguna cosa de Van Gogh... ;)

Angle dijo...

Jo no sé com es diu l'orella, però sospito de qui l'ha pogut agafar... una que té tres ulls i volia tenir també tres orelles i senyalo a ningú, agafeu-vos els nassos que va a per ells :)))

Molt bon relat, enhorabona

Assumpta dijo...

Acusiiiiiiiiiicaaaaaa!!! jajaja

Angle dijo...

jijiji :))

Els del PiT dijo...

Ostres! M'ha fet pensar en Van Gogh com a la Thera i mentre llegia també recordava el somni dels tres ulls de l'Assumpta...

No és greu això, nano, a mi m'ha agradat el relat, eh?
;)