sábado, 20 de marzo de 2010

293.- -Diumenge a la tarda

.

Diumenge a la tarda, després del braç de gitano i del cafè, l’Ernest va decidir que ja era hora d’iniciar la seva carrera literària. El dia abans, dues veïnes que li havien llegit la carta al director van dir-li que estava molt ben escrita, i ell s’ho va prendre més que com un afalac, com un repte. Va manar als nens abaixar el volum del televisor i es tancà a l’estudi amb vocació creadora. Tiraria per la poesia i tornaria a fumar. Tabac negre. Havia llegit que una cigarreta encesa als dits lubrica les neurones i fa que els adjectius flueixin amb major precisió. Decidí que la seva rima seria assonant, que concediria escassíssimes entrevistes, i que sempre diria pestes de l’obra de J.V. Foix. A les contraportades dels seus llibres no hi figurarien mai dades biogràfiques i miraria que l’editor organitzés les presentacions en locals d’estètica minimalista de l’extraradi.

Quan van cridar-lo per anar a sopar, esbossà un somriure indolent. Seria un autor de culte. Un autèntic poeta maleït, com ell, no és una cosa que aparegui cada cinc minuts.
.
autor: Josep M. Sansalvador, del blog De res, massa
.
Conte guanyador al concurs de microcontes a Montornès del Vallès al 2.007
.

8 comentarios:

bajoqueta dijo...

Està bé això d'organitzar-se i tenir les coses clares, lo que ja no sé si funciona en el cas dels escriptors jajaja.

Gràcies pel conte Josep :)

Marta dijo...

Ai! "de ilusiones también se vive" El cas és que potser en un moment o altre a tots ens ha passat.
Felicitats

Elfreelang dijo...

Boníssim!

Pilar dijo...

M'ha recordat el conte de la lletera.
Molt bo!

Jordi Masó dijo...

Amic Josep Mª: una joia de conte, amb aquesta subtilíssima ironia teva. I un premi ben merescut. Fins ben aviat!

Josep M. Sansalvador dijo...

Moltes gràcies per tots els vostres comentaris !

Estranger dijo...

L´acabo de llegir i m´he fet un bon fart de somriure.

Irònic i demolidor amb les vanitats sorgides per uns quants afalacs. I com diu la Marta, segur que ens ha passat a tots alguna vegada. A mi, almenys si, i quan te n´adones, penses que ni bo ni dolent, el que importa és que t´agradi fer-ho.

I a tu segur que t´agrada, apart de ser bo.

Felicitats, de debó.

kweilan dijo...

Irònic i divertit. M'ha agradat!