lunes, 16 de noviembre de 2009

169.- El Comte

.
El Comte em va rebre mudat amb una capa llòbrega, absurda i antiquada. Una indumentària escaient a l’aparença rònega d’aquell casalot, una construcció que mantenia escassos vestigis de la magnificència d’èpoques pretèrites. No m’hi hauria quedat mai a passar la nit, però la tempesta s’intensificava i jo temia que l’alba em sorprengués a mig camí o perdut per paratges desconeguts. El Comte, hospitalari, va oferir-me una habitació a bon preu, i un sopar frugal, que vaig engolir assegut a la taula excessiva del menjador. Ell no menjava: m’observava des de l’altre extrem amb uns ulls hipnòtics, vermellosos, que contrastaven amb la pal·lidesa malaltissa del rostre demacrat, exsangüe, que conferia a la seva imatge la fesomia d’un moribund. “Fa dies que dormo malament”, va explicar, per justificar el seu mal aspecte. Quan va començar a relatar-me amb parsimònia els orígens nobles del seu il·lustre llinatge, va endevinar que m’avorria i s’avingué a acompanyar-me a la meva habitació.
.
A mitjanit em va tornar la gana i no podia dormir. Els llampecs il·luminaven intermitentment el passadís mentre m’encaminava en silenci cap a la cambra del Comte. Vaig trobar-me’l despert. “Què hi fa vostè aquí?”, va preguntar-me, sorprès. Mai no hauria dit que d’aquella desferra humana –una pelleringa escanyolida, macilenta i eixuta– se’n pogués extreure tant de suc. Després sí que vaig poder dormir, tot el dia. I a la nit següent –un nit serena i estelada, esplèndida– vaig reprendre el meu camí.
.
autor: Jordi Masó Rahola, escriu a Relats en català
.

12 comentarios:

Sergi dijo...

Ostres, que ben trobat! És clar que si fos al revés seria massa fàcil, però l'he trobat molt original.

McAbeu dijo...

Mentre l'anava llegint ja m'esperava una sorpresa final, hauria estat massa obvi que el comte fos el Comte Dràcula, però que el vampir sigui el narrador no m'ho esperava de cap manera. Realment sorprenent i original, m'ha agradat molt!

bajoqueta dijo...

"No és oro todo lo que reluce", un bon conte Jordi, gràcies!

Marta dijo...

Primer t'agafa por del comte, després ... oh! quin final! explèndit! Pobre comte escanyolit...

Garbí24 dijo...

Vaja el caçador ha estat caçat...sembla ser.

Pep dijo...

Ben buscat, si senyor.
Els comtes no han de ser sempre els vampirs.
Tot i que potser és un comte el narrador.

Estranger dijo...

I és que els xucladors de sang sempre solen fer bona cara...

Està molt bé.

JJMiracle dijo...

Sorprenent! I el comte, molt de títol nobiliari, però poca teca per sopar :-(

estrip dijo...

hi havia gana! aquests finals m'agraden, molt bé!

kweilan dijo...

Quin final! Sorpresiu del tot. Molt bo i original.

Elfreelang dijo...

Molt bo...pobre comte...i bon conte!
I molt ben contat!

assumpta dijo...

La crisi té la culpa de tot... si li hagués ofert un bon sopar, no hauria succeït, és clar que llavors tampoc haguèssim tingut conte!

Clap, clap! Molt original i ben redactat, felicitats!