sábado, 17 de octubre de 2009

139.- No puc fer non non

.
Vaig cap el llit. La nit em pren amb un bes dolç i els meus ulls es fan xics com un punt. Caic pel balç del son i de la son, que amb la mà i el braç fan un niu tou, tot per a mi. Veig el món blau fosc. El cel, amb un vel gris treu la llum i amb el dit bla prem fluix un tros de gel blanc i plou.
.
El meu cap dins el son és ple de tot i de res. I de cop: se sent el so d’un tro ben fort, la llum d’un llamp i el cor em fa un bot, els ulls: dos clots plens de por. D’un salt el cos, va i surt del llit, fuig de la por, amb set, i jo vaig amb ell a fer un glop de llet amb mel. Un brot de llum per un solc del mur, un raig roig i groc com un puny d’or… i de pet em treu ja del tot la son que duc al fons dels ulls. I molts més trons, plou fort i tot és fosc. I jo, ja sens son, faig un tomb llarg pel pis amb un pas ferm. Vaig i vinc- Vinc i vaig. Plou molt. Raigs i trons fan del cel un orc de foc Jo em fonc de por com un nin . Vaig i vinc. Vinc i vaig , un munt de temps, pel pis, com un sac de pell amb peus de plom. A poc a poc. I ja plou menys. No plou tant. És un xim xim prim i fi. No hi ha cap més tro ni cap més llamp. Uf! El pes del cos las, mort de son a la fi.
.
Me’n vaig de nou cap el llit. Quan plou molt no puc fer non non. A qui té el son prim com jo li cal pau si no no dorm.
.
El temps fa el seu pas lent per la nit. Uns quants tic tacs més tard… surt el sol. Ja no plou.
.
autora: Elvira, del blog Si dubto és que sóc, si penso és que sóc (que un altre cop ens ha fet un conte monosil·làbic!)
.

14 comentarios:

bajoqueta dijo...

Gràcies per l'esforç i per fer este conte Elvira :)

Garbí24 dijo...

Doncs, cal fer bé non non si vols un dia ple i bo. El tro fa por? dos taps, i per tu....la pau i la son.

Pep dijo...

sovint penso que els relats com aquest son tan reals, que sento la pluja, i els trons, i tinc set i no tinc son per poder llegir els vostres contes.
Gràcies.

Víctor Pàmies i Riudor dijo...

Em sembla que Poe ja tenia contes monosil·làbics. El podíem haver guardat pel mes que ve. :-)

Una mostra de destresa lingüística sorprenent. Felicitats!

Els del PiT dijo...

Im pres sio nant...
Bra vo!

JJMiracle dijo...

És divertit llegir un conte monosil·làbic de certa llargada. La gràcia, a més, és que és un bon relat.

McAbeu dijo...

Ja és prou difícil fer un conte "normal" per això encara m'admira més que amb la dificultat afegida d'usar només paraules monosil·làbiques t'hagi sortit un relat tan bo. Felicitats!

kweilan dijo...

Tens un domini de la paraula increïble. Ja és difícil fer un conte sense mirar si les paraules tenen una o dos síl.labes, però així és molt més complicat. Un relat excel.lent en què com a lectora he sentit la pluja, els trons i també com a poc a poc anava deixant de ploure. M'ha encantat, Elvira.

Anónimo dijo...

Una història tota poesia. Hi amb mots ben curts.
Felicitats.

Luguca.

Carme Rosanas dijo...

Elvira,
no sé com ho fas.
La por ve i el son va,
i no sé com ho fas...
si amb tres mots
jo ja no puc més.

Elfreelang dijo...

Moltes gràcies pels vostres comentaris...!

Assumpta dijo...
Este comentario ha sido eliminado por el autor.
Assumpta dijo...

Saber escriure tot un relat, una història sencera, fer-nos entrar en ella, i que les paraules tinguin una sola síl·laba ho trobo molt, molt de mèrit!! :-)) En saps molt Elvira!! :-)

Marta dijo...

Genial! Genial! "Com un sac de pell..." Amb un ritma que sembla el del imsomni. Felicitats!!!