domingo, 11 de octubre de 2009

133.- Dies de ràdio

.
“Bon dia són les nou, el conseller d'economia s'ha plantat i ha plantejat la seva dimissió al president. A les deu del matí hi ha prevista una roda de premsa conjunta, per explicar les raons d'aquesta situació.... ara anem a veure com tenim el trànsit al país, i tot seguit el temps...”.
.
Acabada la roda de notícies, la Marta es treia el mòbil de la bossa, aquella que li va regalar ell en el viatge a Escòcia, hi havia dues trucades perdudes i un missatge. Era ell, i en el missatge li deia que si us plau el truqués que l'estimava molt i que si calia ho deixaria tot per estar amb ella. La Marta va tancar amb força el telèfon, el va tirar dins la bossa i va anar al lavabo a netejar-se els ulls. Sort que a la ràdio això passa desapercebut pensava, mentre creuava els dits tement que la veu no se li notés tremolosa. Va tenir temps per esmorzar una mica i anar repassant les notícies que a les deu havia de tornar a actualitzar. Quan faltaven dos minuts, va entrar a la sala, el llum de silenci era encès, es va asseure a la taula i es va posar el auriculars, va agafar els papers, alguns d'ells tacats amb el cafè ben carregat de l'esmorzar, i el compte enrere començava, tres, dos, un, dins...
.
“Bon dia son les deu, el conseller d'economia i el president estan oferint en aquests moments un roda de premsa per aclarir si el conseller continua o no en el càrrec, connectem amb el nostre enviat a la sala de premsa del palau... Bon dia des del palau del govern, el conseller d'economia en aquests moments està anunciant que deixa el càrrec...”.
.
De sobte la Marta es treu els auriculars, s'aixeca de la cadira, va directe a la bossa d'Escòcia, treu el mòbil, i truca. Mentre, a la sala de premsa el conseller ha acabat de parlar i ara és el torn del president. Al mateix moment, sona un mòbil, el conseller es treu de la butxaca de l'americana el seu, i despenja amb la mirada de desconcert del president: “Marta, ja t'ho vaig dir, t'estimo...”
.
autor: Estrip, del blog Descric (conte amb 365 paraules justes!)
.

11 comentarios:

Assumpta dijo...

Iuuuuuuuuuupiiiii!! És queda amb la Marta!!!

Va!! Li perdono la presó a la Rosa! :-)

(Això és Catalunya Informació, la que escolto jo cada matí, eh? temps, tràfic, a un quart i tres quarts, esports a dos quarts menys cinc i a les hores menys cinc jeje)

JJMiracle dijo...

Ostres, no ho hauria dit mai que fos ell!

bajoqueta dijo...

Estadísticament quan passa algo així la gent se'n torna cap a casa, però ell ha sigut valent :)

Gràcies pel conte Estrip!

McAbeu dijo...

El primer és el primer i hi ha coses que passen per davant de la feina, per molt important que sigui la feina :-D. Bon conte!

Garbí24 dijo...

Que petit que es el mon, bona elecció crec, dels dos

Elfreelang dijo...

No serà la primera vegada i espero que no sigui la darrera que algú renuncia a un càrrec per amor...Bon conte...Molt bon conte!

Anónimo dijo...

M'agradaaaaaa sabia jo que havia de seguir les dues parts d'història!

Sergi dijo...

Brutal final! Fins i tot, tot un conseller d'economia sortint no pot resistir-se a l'amor. A la merda el president i tot el palau! Molt bona història Estrip, de principi a fi.

Carme Rosanas dijo...

OooooooooooooooooH! que bonic!

M'ha agradat el final! Bé de fet tota la història.

I l'aministia de l'Assumpta a la Rosa, també, també!

Marta dijo...

M'agrada! Cal dir t'estimo on sigui i quan sigui.

kweilan dijo...

Ja estava intrigada com acabaria el conte. Molt bo!!