miércoles, 7 de octubre de 2009

129..- El senyal

Va ser quan visitava els barris alts de Lisboa, pujant cap a l’Alfama, aquell seguit de carrers humits i retorts. La tafaneria em va fer alçar una cortina granat fosc que cobria una porta de fusta. Allà tot era estrany, per això no em va sorprendre entrar dins d’un oratori que semblava un garatge amb bancs i molta flor de plàstic.
.
- “Per dos euros li mostro la cara del Senyor que s’apareix a la paret del fons. El dia de Difunts es veu més clara, però ara encara la podrà apreciar.”
.
Un home amb guardapols m’estirava cap dins. Després d’encendre un llum pàl·lid m’insistia: “Miri fixament, ¿la veu bé?”
.
No el volia defraudar. Jo era estranger allà i li seguia la veta. La veta i els dos euros. Però mirant la paret sí que notava una cara. Com quan trobes un mur escrostonat, que hi figures coses i no et fa estrany. Ara bé, en aquella penombra malaltissa, la cara s’anava assemblant a la d’un home amb barba i amb braços que es movien; no era una cara amable sinó amenaçadora. Em vaig fregar els ulls per allunyar la suggestió. L’home del guardapols somreia mentre apagava el llum perquè s’havia acabat l’efecte dels dos euros.
.
De nou em veia al carrer estret i amb pudor de claveguera. El conjunt garatge-oratori m’havia quedat als ulls com quan mirem el sol i ens enceguem. Ja negra nit, a l’hotel no podia dormir i vaig decidir visitar de nou el carrer de la cortina color de sang. La porta no estava tancada i a l’interior s’hi veia gràcies a unes llànties oscil·lants. L’home del guardapols no hi era però, ben mirat, ningú podia robar una ombra.
.
Atret pel fons, hi vaig clavar els ulls mentre enfocava la meva llanterna. El silenci s’espessia per la humitat densa, i anava a fer mitja rialla escèptica quan un objecte agut em va aferrar el braç; sortia de la paret on ja cremaven uns ulls ferotges, i a mi em feia l’efecte d’una mà. Me’n vaig desfer amb una forta estrebada i aquestes marques: cinc dits. Mireu, aquí en teniu el senyal. ¿Quin Senyor era el que s’apareixia a la paret?
.
autora Olga Xirinacs, del blog Olga Xirinacs
.

14 comentarios:

McAbeu dijo...

És allò de que no ens ho creiem però "de haberlas, haylas" i no sabem respondre la pregunta final, però potser millor que sigui així :-D
M'ha agradat el conte que està molt ben escrit, com no podia ser d'altra manera venint de qui ve.

xaruga dijo...

Hi ha coses dificílment explicables. Fa més de 30 anys a la platja d'Alcocever, a les dues de la matinada quatre persones vam ser testimonis del fenòmen OVNI. La contemplació va durar més d'una hora. Quan ho vam explicar van insinuar que anàvem beguts.
És un honor compartir contes amb una escritora tant renombrada. El conte, com no podia ser una altra manera, fantàstic.

bajoqueta dijo...

Olga, donar-te de nou les gràcies per animar-te a participar amb un conte. Serà tot un honor compartir llibre amb un conte teu :)

JJMiracle dijo...

Impressionant! La ment pot jugar males passades…

Jordi dijo...

uff!! Amb marca dels cinc dits incloses. Cridem a l'Iker Giménez!! Molt bon relat amb emoció fins el final!

Elfreelang dijo...

M'ha agradat moltíssim!!! Anava llegint i cada vegada m'admirava més el conte..la manera d'estar escrit ...les sensacions que em transmetia...MOLt Bo realment!!I com la Bajoqueta...diu tot un honor compartir aquest espai!!

Angle dijo...

Un conte molt ben escrit, amb llums, sombres, olors i sensacions que et transporten al món de lo sobrenatural. M'ha agradat molt

Parròquia Crist Rei dijo...

Això em pregunto jo: Quin senyor? No el puc imaginar malgrat he intentat entrar-hi diversos cops per allunyar les pors a.... a què?

Garbí24 dijo...

Caram quin yuyu....segur que després no hi va tornar amb el ensurt que es va endur.
Un gran compte que crec mereixeria una segona part.

Carme Rosanas dijo...

Una mica de por si que fa... eh?

pluja dijo...

Realitat o suggestió? difícil de definir i més quan es tracta de coses com aquestes que un les viu sol i sense poder-les compartir amb ningú més. Molt bon relat, però m'he quedat amb ganes de saber més!!

Marta dijo...

Un excel•lent relat. Tot un honor, Olga.

Olga Xirinacs dijo...

Caram, que contenta que estic per tan bons lectors i atents comentaris. Es nota que sou persones literàries.
Moltíssimes gràcies a tothom, i a Bajoqueta per haver-me convidat a participar.
M'agraden els relats inquietants, em distreuen molt. Si són ben escrits, és clar.
A tothom, una abraçada col·lectiva.
Olga

kweilan dijo...

Molt bon relat!