lunes, 27 de julio de 2009

57.- Vacances a Fiji

Seguint la meva màxima de: “s’ha de treballar per viure i no viure per treballar”, em trobava dalt d’un avió que em portaria a les Illes Fiji. M’havia gastat tots els estalvis d’aquell any i dels dos propers, per poder allotjar-me en un magnífic hotel.

Els primers dies vivia a la platja, descansant i deixant-me portar per la remor de les onades. Quan ja portava quatre dies a l’hotel vaig demanar d’anar a fer una mica de turisme. A recepció ja ho havien previst, i tenien un cotxe preparat per portar-me a la ciutat. Em recomanaren anar a veure una festa relacionada amb Lakshimi, deessa de la riquesa i la prosperitat. I em vaig deixar portar fins un petit poblat, on moltíssima gent s’havia aplegat al voltant d’una figura de la deesa. Uns bells cants i balls en el seu honor servien d’espectacle per als nouvinguts. Em deixava portar per la música i al mateix temps, observava la gent del meu costat. Hi havia per igual, gent de l’illa i turistes, i després un grup de gent que estava una mica apartat portant una conversa, i sense donar importància als balls. Si els miraves bé, semblava que anaven com a disfressats. Les barbes i barrets que portaven servien per amagar el seu aspecte real.

Alguna cara m’era familiar, sobretot la d’un vell que enlloc de barba portava un bigoti. Després d’una bona estona mirant-lo vaig tenir un ensurt. Era Elvis Presley! Al seu costat vaig poder endevinar la cara de John Lennon I una mica més apartat parlant amb Nino Bravo estava Michael Jackson. “No pot ser! - em deia. Tots estan morts!” Vaig anar atansant-me per comprovar que no m’havia tornat boig. I les cares s’anaven definint baix les seues disfresses. Eren ells, no hi havia cap mena de dubte. Quan ja estava molt a prop seu, Nino Bravo es va adonar que els havia descobert. Va fer una senyal als seus amics, que van girar-se cap a mi, i amb un somriure, van allunyar-se. Palplantat sense poder païr el que havia vist, no podia moure’m. Elvis Presley es va girar i guinyant-me l’ull es va posar a la boca el dit demanant silenci.
*
autora: bajoqueta - blog Terra de llibres
*
foto extreta de la pàgina: Viajar y estudiar
*

13 comentarios:

Marta dijo...

Bajoqueta, quin conte més adient, ara que tots volem marxar de vacanes! Primer he pensat que el protagonista era mort i que estava a una mena de Paradís. Ara estic intrigada, els famosos no són morts? Són els seus esperits? Em quedo amb que els famosos, un cop morts, en esperit van a les illes Fiji a gaudir de l'eternitat. O no? Felicitats!

Assumpta dijo...

Epsss!! Ja saps que les revistes i Tele5 et pagarien una milionada per l'exclusiva? :-))

Era cert!! Tots els que deien que Elvis seguia viu tenien raó! jeje i no tan sols ell...

Visca la imaginació :-))

Tonina dijo...

Quina por veure't rodejat de morts!!. L'ensurt ha d'esser gros i suposo que com el protagonista has de quedar atordit. Fantàstic, els dos mons s'entrellacen a les illes Fidji, allà els "reis" hi són.
Una forta abraçada.

McAbeu dijo...

Ho sento però aquest conte no té cap base real, tothom sap que l'Elvis Presley no és a les Illes Fidji sinó que viu amb la Marilyn Monroe en una cabana perduda a les Rocalloses vigilant que no es desconnecti el congelador on reposa en Walt Disney. ;-DD
Molt imaginatiu el relat i molt estiuenc, tal com toca!

Carme Rosanas dijo...

Molt bo! Quin ensurt de vacances! Que això, ja no s'ho treu d el cap!

JJMiracle dijo...

M'ha encantat que el protagonista no estigui mort (que és el que es podria pensar en un principi). Nino Bravo parlant amb Michael Jackson? :-D

Angle dijo...

El que donaria per a assistir a una reunió amb aquests personatges. Pot ser que quan es cansen de la fama i troben que tenen prou diners es retiren a aquesta illa a descansar i viure. Les festes que es monten han de ser brutals.
Molt bon relat, enhorabona

Elfreelang dijo...

Renoi quines vacances!!! Molt bo realment...tant debò fos com les Fiji!la meva interpretació del conte si m'ho permets és que el protagonista és viu i ben viu i que la mort en realitat no existeix per aquells o aquelles que són recordats ...

bajoqueta dijo...

Gràcies a tots pels vostres comentaris! És curiós com cadascú tria una opció en quant al sentit del conte. La veritat és que me vaig inspirar lo dia que va morir Michael Jackson. Veient a la tele lo xou que es va montar, vaig pensar que dóna la sensació que quan es mor algú tant mediàtic no és cert. I també em van venir al cap, totes les llegendes que corren de que Elvis està viu. Crec que hi ha molta gent famosa que donaria el que fos per desaparèixer. I res, vaig fer un poti-poti.
No hi ha ningú mort al conte. Tots estan "vivitos y coleando". Vigileu on aneu de vacances, igual veieu a algú que vos han dit que va marxar...

Sergi dijo...

Molt bo Bajo, quina pensada! Això és una cosa que molts pensem, però fer-ne un relat està molt bé! M'ha agradat, ara el secret el sabem tots.

bajoqueta dijo...

Xexu: gràcies! potser és cert potser no... ;)

Sibil·la dijo...

Hola!
M'ha agradat l'originalitat i la sorpresa de trobar-te aquests personatges "morts en vida"... Està molt bé, de veritat!
Felicitats,
Sibil·la.

bajoqueta dijo...

Gràcies Sibil·la!