viernes, 19 de febrero de 2010

264.- La gota de tinta


Quan era petita li agradava dibuixar amb tinta xinesa. Va ser per això que el dia que va complir deu anys, li regalaren un estoig que guardava mitja dotzena de tinters diminuts, dos mànecs de fusta i uns quants plomins. Un dia intentava obrir un dels tinters, el que contenia la tinta de color malva. Com que no podia aconseguir-ho, es va ajudar, fent palanca sota la tapa, d'un de les plomins, amb tan mala fortuna que una gota seca de tinta va saltar i se li allotjà en l'ull dret. En pocs segons, al diluir-se la gota amb les llàgrimes, tot ell va quedar acolorit. L'hi van rentar ràpidament amb aigua abundant i la van dur d'urgències a l'oculista, que li va aplicar una pomada i un col·liri.
.
Tot i que ningú podria apreciar cap diferència entre tots dos, ella assegura que des de llavors no veu igual amb un ull que amb l'altre. Diu igualment que quan les coses pinten malament, en té prou amb tancar l'ull esquerre i així, durant una estona, veu la vida de color de rosa.
.
autor: Joaquim Valls
.

22 comentarios:

McAbeu dijo...

Quin conte més bonic, llàstima que a la realitat no ens sigui tan fàcil fer que les coses que pinten malament es tornin de color de rosa. :-))

fanal blau dijo...

Preciós conte!
Una estoneta per veure els contratemps d'un altre color, segur que va molt bé!

Carmen Rosa Signes dijo...

Un cuento delicioso. Ojalá fuera todo tan sencillo y se pudiera conseguir ver mejor el mundo aunque fuera por unos segundos de esa forma. Narración ligera, dulce, simpática y que deja una sonrisa en la cara y en la mente al terminar su lectura. Me gustó mucho.
Besos

Pilar dijo...

El color amb què es contempla el món, sempre és important...La dissort li va portar la sort.
Bonic conte, Joaquim!

bajoqueta dijo...

Estaria bé això de poder pintar la vida d'un altre color :)

Gràcies pel conte Joaquim :)

Garbí24 dijo...

Bon conte, segurament si la veiesim ara actualment sempre deu anar amb un ull tancat

xaruga dijo...

Simpàtic, senzill i acolorit. Així hauria de ser la vida. Gràcies Joaquim.

kweilan dijo...

Un conte molt bonic. Tant de bo fos així de fàcil canviar la realitat del color que volem.

Anónimo dijo...

Us agraeixo els vostres comentaris a aquest conte, el primer que apareix publicat a aquesta pàgina tan especial, portada amb tant d'afecte per tothom que hi participa. Com sovint passa en les històries que inventem -bé ho sabeu- el seu origen es troba sovint en un fet real. També en aquest cas, ja que conec una persona que, de petita, li va caure una gota de tinta a l'ull i mai li ha acabat de marxar del tot.

◊ dissident ◊ dijo...

DEixant de costat la base real del conte, crec que es podria di allò de "No hay mal que para bien no venga"
Un conte molt bonic.
Felicitats!

Carme Rosanas dijo...

És un conte preciós... mentre llegia anava pensant que segurament hi havia una part de realitat, embellida al final per la màgia de l'autor... El comentari confirma aquest a part de realitat. Felicitats! Si és el teu primer conte... jo et diria, en volem més!

Anónimo dijo...

M'agraden els tinters, els papers i les tantes.
I també m'agrada que les coses surtin bé, de tant en tant.

Un conte lleuger i elegant,

Felicitats,

Luguca

Arisdot dijo...

Molt i molt bonic. Sencill, fresc, divertit, il·lusionant... L'Ull que hi veu de color rosa, és l'ull per on mira l'infant que tots hauriem de portar a dintre?

Enhorabona, un conte preciós.

senga dijo...

...de fet tots portem a dintre la innocència del nen tapada amb els vestits d'històries viscudes...si el cor aconseguís tenir un ample espai a la nostra vida...el conte es fa realitat...mireu,mireu un avi amb el nét, mireu, mireu una àvia amb la néta...tot canvia de color...
D'acord amb tots els comentaristes,és l'emoció de no poder passar sense llegir el conte perquè...interessa

Sergi dijo...

A veure si haurem trobat la manera de superar els mals moments...

+3 MIRIQUATRE dijo...

Genial el teu conte, Joaquim. Felicitats!

Elfreelang dijo...

quina bonica manera de mirar el món a través d'una taca de tinta rosa!!! molt bo el conte!

defeltre dijo...

Ja ho diuen que "no hay mal que por bien no venga", jeje! UN conte molt ben pensat! M'ha agradat!

Marta dijo...

Un conte preciós!

Joaquim dijo...

Segona tongada d'agraïments. Sou molt amables, en els vostres comentaris a aquesta petita història.

Anónimo dijo...

Molt bonic.

Cassiopea dijo...

Una història molt original. Enhorabona. En el fons, si volem, sempre podem trobar la part positiva a tot allò que ens disgusta.