lunes, 8 de febrero de 2010

253.- Un altre dia al paradís

.
L'Intrèpid es bressolava suaument sobre un mar tranquil i d'un blau profund. Allunyats de la costa, ja no es distingia a la gent que s'amuntonava en la platja. Em vaig dirigir al frigorífic de la cabina amb la intenció de preparar unes begudes per a Marta i per a mi. Mentre pugnava per extreure el gel de la glaçonera, els meus ulls es van posar en l'esplendorosa imatge que m'oferia Marta. Prenia el sol, estesa d'esquena sobre una tovallola a la proa del veler.

Encara que el temps ens havia acostumat als nostres cossos, de vegades em sorprenia a mi mateix recorrent amb la vista els deliciosos paisatges del cos de Marta. Amb gestos mandrosos, Marta va canviar de posició, lliurant-se encara més al tacte dels dolços i càlids raigs del Sol. Vaig despertar del meu esbalaïment amb una ganyota de dolor a l'haver sostingut durant tanta estona la glaçonera metàl·lica.

Vaig sortir de la cabina i em vaig agenollar al costat de Marta. En els seus llavis guaitava un insondable somriure de benestar.

- Marta? - vaig murmurar. Dormia? Un profund sentiment d'amor em va fer estremir i vaig sentir un calfred a pesar de la calor. El seu pit pujava i baixava amb el ritme lent i monòton de la respiració.

M’era impossible desviar la mirada de la perfecció que s'exposava davant meu. Mentre, el desig anava apoderant-se de mi. Només vaig desviar la mirada un segon, buscant la meva tovallola. Quan vaig tornar de nou la mirada cap a Marta, els seus ulls verds m'observaven en actitud curiosa i divertida.

- Hola - va dir mandrosament - Què fas aquí parat amb aquests gots a la mà?
- T'observava? - vaig respondre com un ximple.
- I t’agrada el que veus?- va preguntar amb expressió múrria, lliscant la mirada cap a una zona del meu cos que demostrava sens dubte la resposta afirmativa a la seva pregunta.No vaig dir res. Vaig somriure, li vaig oferir el got, ja amb el gel mig fos, i em vaig jeure al seu costat amb una segona ganyota de dolor en pocs minuts, però aquesta vegada ni remotament provocada pel fred.
.
autor: Angle, del blog El pitjor bloc del món
.

14 comentarios:

Garbí24 dijo...

El poder que ens te sempre presoners.....les suaus corves de les dones.

McAbeu dijo...

Una situació així és, realment, un dia al paradís.
Bon escrit, ANGLE!

Patrícia Montañés dijo...

Jo encara diria més McAbeu! Bon escrit i ben escrit, ANGLE! :-)

Pep dijo...

Quan vindrà l'estiu ??
No tinc vaixell però un dia de platja ja em vindria bé.
bon escrit.

Sergi dijo...

Nano, no podies posar un altre títol millor al teu relat! Jo que m'esperava el pitjor, però no, principi feliç, i final feliç. També n'hi ha d'haver d'aquests, no? Molt ben escrit, et felicito.

Menxa dijo...

En acabar de llegir-ho m'ha vingut una sensació de benestar... :)

JJMiracle dijo...

Un paradís, sens dubte!

kweilan dijo...

Està bé això de sentir-se feliç. Molt bon conte!

bajoqueta dijo...

S'ho van passar molt bé :)

Gràcies pel conte Angle :)

Maria dijo...

És ple de tendresa aquest conte!

La Meva Perdició dijo...

Una dona capaç de fondre el gel en pocs minut, només amb la seva presencia, és la inspiració perfecte. Felicitats pel relat!

toni prat dijo...

En català, els noms pròpis van precedits de l'article...No es pot dir: Marta va mirar-me...sinó "la Marta" (en castellà si que és correcte.

bajoqueta dijo...

Bon dia Toni,

Abans de res dir-te que la publicació dels contes no comporta una posterior correcció per part de la gent, quan s’acaben tots els contes tindrem la persona que s’encarregarà de fer esta tasca. El motiu del blog és divertir, distreure i animar a la gent a escriure, cosa que no veig en el teu comentari.

Dues cosetes:

a) Propis va sense accent.

b) Pel que fa a l'article personal, t'escric el que diu el Manual d'estil de Josep Maria Mestres, pàgina 405 diu:
"L'ús de l'article personal davant noms de persona és un fet ben habitual a tot el domini, llevat del País Valencià i una part de les comarques banyades per l'Ebre.
Avui no ha vingut la Núria.
En canvi, l'ús d'aquest mateix article davant cognoms de persona és considerat familiar o col·loquial, i en prescindim quan ens referim a personatges, tant si són històrics com contemporanis. L'evitem especialment quan fem referència al nom i al cognom -o cognoms- d'una persona:
*En Pompeu Fabra fou un gran gramàtic (l'asterisc vol dir que és agramatical)
Pompeu Fabra fou un gran gramàtic.
En els mitjans de comunicació i en relació amb l'àmbit polític, es produeixen de vegades asimetries com ara les següents:
* La Tatcher i Bush han inaugurat la conferència de pau.
Tatcher i Bush han inaugurat la conferència de pau."
Com pots veure hi ha llocs on no es posa l’article davant del nom.

De tota manera moltes gràcies per la teua aportació.

Anónimo dijo...

En tot cas, jo diria "Na Marta", ja que a ses Illes no utilitzem els articles "El" i "La" per als noms propis, utilitzem "En" i "Na", "En Toni i na Marta s'estimen".

Angle (es que no recordo la contrasenya del compte)