miércoles, 30 de septiembre de 2009

122.- Sóc... o potser ja no

.
Despertà en una habitació d'hospital tot envoltat de gent que semblava conèixer-la i tanmateix es va mostrar distant i esquerp.
.
—"No em podia negar. Tots em van incitar que ho fes. Però és que ara no sé què era el que havia de fer i no em podia negar. Era el meu deure ciutadà. Déu! No puc recordar més allà d'avui mateix. Ni tan sols no sé què vaig sopar ahir a la nit! No sé. D'on han sortit tots? Per què em miren així? Em fan por! " —Pensà l'individu.
.
Els presents, que envoltaven el seu llit, es movien com de forma coordinada i competien per amanyagar les seves extremitats. L'home va intentar escapolir-se però el tub del sèrum i unes oportunes corretges no li donaven gaire llibertat.
.
S’interrompí l'enrenou quan va obrir la porta el cirurgià embotit en el seu uniforme verd difícil d'identificar ja que portava encara gorra i màscara. Agafava amb la mà un portapapers amb l'informe mèdic. El personal entusiasmat va fer un passadís al nouvingut. Amb passos ferms i segurs es va aproximar fins el llit. Mirà amb duresa a l’esquerra i a la dreta per apartar la munió de seguidors. Entrava així més aire a la llitera. Amb parsimònia i cerimonial féu una ullada al portapapers. Va mirar de dalt a baix al pacient que entre expectant i espantat esperava saber notícies.
.
—Tal com havíem previst l'operació ha estat un èxit. Ja és vostè un ciutadà normal. Quan la cicatriu de l'implant estigui curada del tot podrà anar-se vostè a casa seva. L'estat li està molt agraït —digué esbossant-ne una gran somriure de satisfacció.
.
Tot seguit es dirigí als visitants:
—Doneu-li ànims. Ja és un més entre vosaltres. Ja és un individu integrat a la societat. Ja no recorda cap dolor ni cap plaer. Doneu-li ànims. Sobretot doneu-li ànims pel gran pas que ha realitzat.
.
© Manel Aljama (maljama) cuenta cuentos, febrer 2009 – abril 2009
Destinació blog.
.
.

14 comentarios:

bajoqueta dijo...

No sabem què li han fet per poder integrar-se a la societat, ara mig dormida que estic puc pensar qualsevol xorrada... que li han fet una operació de pits jajajaja.

Fora bromes... un conte ben escrit i que et fa estar en tensió. Gràcies Manel!

McAbeu dijo...

Un bon relat, esperes trobar "la solució" al final però si fins i tot al protagonista li han esborrat els records nosaltres també ens quedem amb les ganes. És el preu de "pertànyer a la societat", no interessen els individus que destaquin i per aconseguir-ho res millor que un implant que els converteixi en una part més del ramat.

Carme Rosanas dijo...

Trasbalsador...

JJMiracle dijo...

Sí, felicitats, ja forma part de la massa. Molt bo, el conte!

Garbí24 dijo...

Ostres quina putada que et treguin el plaer.........
Bon relat.....engoixant...diria jo

Marta dijo...

Un bon relat i molt ben escrit però angoixant i que et deixa amb l'interrogant de què li han fet exactament a aquest home. Sembla que li hagin tret l'essència de ser home per poder formar part d'una societat grisa i plana. Esgarrifòs.

Manel Aljama dijo...

Us aclareixo:
Com sabeu, la diferència més gran entre una màquina i un ésser humà està en la capacitat de sentir (dolor, plaer, amor, odi...)

Sense això ens convertim en fredes calculadores.

El relat està inspirat en un notícia publicada a diversos mitjans i que parlava de tractaments per esborrar selectivament els records. Per descomptat als EUA.

Vaig deduir que esborrant els records s'esborraria també l'amor i l'odi, el desig, l'enveja...

Ja no seriem humans.

Manel
( El viatger)

Elfreelang dijo...

Bon relat...d'alguna manera això ja s'ha fet en presoners de guerra...."rentats de cervell" al Vietnam i a Corea...el segle passat...substituir els que sent i penses per uns altres pensaments i sentiments....ignoro la noticia actual sobre esborrar records...No cal que ho facin ...tothom ho fem això d'esborrar selectivament recors...En fi...un relat molt suggerent i suggeridor que té molt de rerafons..

Jordi dijo...

Això em sona a reinserció social!!

Assumpta dijo...

A mi em fa pensar en una societat uniformitzada...

Ara bé, parlant de la notícia en sí, això de poder esborrar records dolents no estaria malament. Més d'un trauma es podria oblidar i més d'una persona podria ser més feliç.
Jo què sé. Penso en l'infant que ha vist la mort dels seus pares en accident, o algú que ha rebut una brutal agressió...

Però seria tan difícil esborrar només "aquell record", que ho veig com a ciència ficció.

senga dijo...

quina esgarrifança!...perquè és així a totes les societats a diferents nivells...sovint funciona d'una manera tan integrada que no ens adonem de res...quantes coses fem tots nosaltres com autòmates?...
FELICITATS PER AQUEST RELAT!!!!!!!!!!

kweilan dijo...

Quan he acabat de llegir-lo, la sensació ha estat de por, molta por. Bon relat!!

senga dijo...

http://www.youtube.com/watch?v=lIIHeXwKunk

lavado de cerebro

berta dijo...

No m'agradaria pas perdre cap record, ni un, ni els bons ni els dolents.