viernes, 18 de septiembre de 2009

110.- Assegut al porxo



.

Assegut al porxo, mirava la lluna.

Era tot just un quart de lluna, amb un color ataronjat molt especial, com si s’hagués encomanat dels colors de la posta. Li faltava una banya. Vaig pensar que quan el núvol o la mateixa lluna es belluguessin una mica, la banya tornaria al seu lloc.

Una mica més tard va sortir un estel. Feia molta claror i es veia molt bonic al costat de la lluna. La lluna va somriure en veure’s acompanyada, tot i que no havia trobat encara la banya que li faltava. La lluna anava baixant cap a l’horitzó, lentament, coixa d’una banya.

La lluna i jo ens vam quedar amb la boca oberta en veure l’estel, que semblava fix i quiet, al cap d’una poca estona va començar a pujar i va passar de llarg.

La lluna ja no somreia i els núvols ja li tapaven els ulls. Es deixava anar en un lent descens que res no podia aturar.

No només no retrobava la banya perduda, sinó que s’anava desdibuixant poc a poc.

Perdia la seva forma de lluna i semblava com una gota de lluna desfent-se en la calor d’aquesta nit d’estiu.

I mentre la gota de lluna baixava i baixava... s’anava convertint en espurnes de lluna. Fins que la nit va quedar fosca com cap altra que jo pogués recordar.

Aquella nit gairebé no vaig dormir pensant si la lluna s’havia desfet de veritat o potser només eren els núvols i tornaria a sortir demà com si no hagués passat res.

L’endemà, quan ja havia perdut l’esperança que sortís... va passar l’estel, semblava el mateix del dia anterior. En aquell precís moment, va sortir la lluna riallera i em sembla que li va picar l’ullet.

Però l’estel, ràpidament, va tornar a passar de llarg.

La lluna, pacientment, va esperar que en sortís un altre, i un altre, i un altre... i els somriures es van multiplicar.

.

autora: Carme Rosanas, del blog Col·lecció de moments

.

14 comentarios:

Assumpta dijo...

Felicitats!!! :-))

Per cert, jo ho feia això!! :-))

Fa anys (no molts) sortia a la terrasseta de nit, força tard, quan ja no hi ha soroll, i mirava de localitzar les estrelles que havia vist el dia abans, i la lluna... i em feien companyia i els hi parlava :-))

M'ha agradat moltíssim, i la presentació amb l'Slide és maquíssima!! (la mida, una mica massa gran, la podrà corregir Bajoqueta en quant ho vegi :-))

McAbeu dijo...

Molt maco, el conte i la presentació multimèdia :-)
Com us envejo als que sabeu dir les coses tan ben dites, fas poesia encara que escrius en prosa.
M'ha agradat molt!

bajoqueta dijo...

Ale ale ja està arreglat, fallo fallo jajaja.

Ara ja se veu bé :)

Carme gràcies per este conte que ens contes de manera diferent, però que darrera estan les teues paraules tan boniques :)

JJMiracle dijo...

Veient la presentació, no cal dir de qui és :-) Sempre és interessant mirar la lluna i tot el que l'envolta.

Carme Rosanas dijo...

Gràcies a tots i a la correcció de la bajoqueta.

Assumpta, McAbeu, P-CFAC... gràcies per llegir-me.

Garbí24 dijo...

Un conte llunàtic i amb tota la seva atracció que comporta, arrodonida amb una molt bona presentació.

Marta dijo...

Què bonic! La presentació i el conte. Com pots estar pendent de que la lluna ha perdut una banya! Si la lluna va coixa nosaltres també.

Elfreelang dijo...

Insuperable amb presentació slide i tot...!!!això ja és professionalitat...i ofici . Molt poètic

Carme Rosanas dijo...

Garbí, la lluna sempre és atractiva... oi?

Marta, resulta que no l'havia perdut... però ho semblava, com l'estel, que semblava un estel i no ho era... i és que a vegades les coses no són el que semblen.

Elvira, és el primer que faig... i de professionalitat res... aprenent, aprenent de tot... gràcies pels teus ànims, faràs que reincideixi. :)

kweilan dijo...

Carme, has posat el llistó molt alt amb aquesta presentació tan bonica. M'ha encantat!!

Sergi dijo...

Quin conte més maco, i quina posada en escena! Les coses originals sempre s'han de destacar, i avui en tenim una davant dels ulls!

Estranger dijo...

Doncs és per llegir-lo amb l´slide, de mica en mica, com un conte.

assumpta dijo...

Ooooh! Genial!!!

El conte és una passada i encara és molt millor anar-lo llegint poquet a poquet amb l'slide!
Si ja ho dic que mai deixaràs de sorprendran's, Carme.
Un dolç somriure es multiplica!
;)))

Carme Rosanas dijo...

kweilan, es pot millorar i molt, però m'agrada provar coses noves.

Xexu, moltíssimes gràcies!

estranger, sort que la bajoqueta em va ajudar a calcular el text que es podia posar a cada pàgina perquè donés temps de llegir-lo... ja que els fulls no podien anar més a poc a poc. :)

-assumpta- gràcies de tot cor.