jueves, 24 de septiembre de 2009

116.- El secret de Scherezahade


En una època llunyana regnà el cruel soldà Bajoquè III. En realitat el monarca era de bona pasta, però la infidelitat de la muller l’havia amargat i, no content amb decapitar l’adúltera, havia decidit venjar-se del gènere femení en pes. En poques paraules, se li havia girat feina.
.
D’acord amb el seu pla, cada dia es casaria amb una verge i decapitaria la seva esposa anterior. El soldà mantingué aquesta estressant agenda durant 3.000 dies, de manera que les verges (com sol passar en tota època i circumstàncies) començaren a escassejar. Només la filla del visir, una tal Scherezahade, presentava prou garanties de puresa. El seu pare mirà de dissuadir-la; però la noia, que tenia recursos (i havia fet un màster a Deusto) estava convençuda que els homes són més fàcils de manipular que una rentadora. Encara que necessitin més sabó.
.
La nit de noces, Scherezahade demanà al tòtil de Bajoquè que li concedís uns segons per acomiadar-se de la seva germana. Va aprofitar aquells instants per explicar-li un conte que començava així: “Després d’un llarg recorregut fins a aquell far...” El soldà s’ho escoltava tot darrera d’una gelosia i es deixà atrapar per l’encís d’una història que era mentida i que ni tan sols era d’utilitat pública, però que entretenia d’allò més. El conte acabat, la germana, ben alliçonada, en demanà més. Bajoquè coincidí mentalment amb els desitjos de la cunyada. Però, Scherezahade s’excusà, al·legant que estava cansada, i prometé per l’endemà un microconte apassionant que ni en Larsson.
.
L’endemà la filla del visir complí la promesa i explicà un altre relat captivador; però en prometé un d’encara millor per a la nit següent. D’aquesta forma beneita transcorregueren 1.001 nits (i de passada la parella tingué tres fills, perquè no tot era literatura en les seves relacions). Al cap d’aquest temps, Bajoquè havia esdevingut un esclau de la ficció; per tant, en agraïment, abolí la seva venjança, nomenà Scherezahade reina vitalícia i va comprar-se un televisor de plasma per entretenir l’espera entre contes.
.
Schere respirà tranquil·la. Val a dir que la tasca se li havia fet molt més fàcil des que havia descobert la pàgina de “365 contes”.
.
autor: Allau, blogs The Daily Avalanche i Disseccionari
.

14 comentarios:

P-CFACSBC2V dijo...

Quin fart de riure!!! :-D I Bajoquè, bon nom per a un soldà :-D

bajoqueta dijo...

jajajaja ai me va fer molta gràcia quan el vaig rebre i em fa molta gràcia ara :)

Bajoquè diu... jajajaja

Ja t'ho dic ara que no arribarem als 1.001 contes, així que se busque un altre lloc si no vol morir :)

Gràcies pel conte!

McAbeu dijo...

Molt divertida aquesta reinterpretació dels clàssics :-DD

Carme dijo...

Genial, Allau, quina gràcia...

XeXu dijo...

Que bo, quin riure! Quin estil més fresc i gamberro, m'ha encantat. Que espavilada la Scherezade! Però aquí al costat diu que els contes no es poden fer servir sense permís dels seus autors, anem a linxar-la nosaltres!!

Assumpta dijo...

Noooo XeXuuu no la matis, home, demana tan sols que pagui drets d'autor!! (siguem pràctics com la Shere!! a més a cal Bajoquè hi ha pasta, que son reis!!) :-))

Elvira FR dijo...

Bona recreació de les mil i una nits adaptada a l'actualitat...fina ironia! Una relat ben escrit i amb bon humor!

kweilan dijo...

Boníssim i molt divertit!

garbi24 dijo...

Molt bo, per treures el barret, que espavilades que son les dones.....això em fa rumiar

Manel Aljama dijo...

Una versió renovada, amb molt d'acid i molt encertada d'un clàssic de la literatura.

Allau dijo...

Gràcies a tots per riure una estona amb mi!

- assumpta - dijo...

Molt bo!

I a més de ben re-inventat, molt divertit!

:-)))

Marta dijo...

Bajoqué!!! Súper crak!
Molt divertit el conte.

pluja dijo...

jajajajaja!!! que bo que és!! molt llesta la shere.. segur que el palau el va acabar posant al seu nom també! ;)