.
Un bon dia de finals d'agost, vaig sentir un crit d'esglai. Vaig interpretar per la veu confusa, sembla que un animaló salvatge havia estat trepitjat. Primer vaig pensar que es tractava d'una sargantana, d'un talla-robes que cuetejava per darrera vegada, víctima de les rodes del carro de la compra, però era un muricec.
L'animal s'havia aixoplugat al balcó, sota el carro de la compra, amb tal fortuna que la Pepa el va treure a passejar, la va esperar mentre comprava al Plus, va suportar la llum diürna, l'enrenou del carrer i els sotracs continuats de les rodes amb el dibuix de la vorera.
Després de la cursa d'obstacles, l'animaló va intuir que entrava en un pis, un calfred va recórrer el seu cos, perquè allò era per ell com entrar al Laberint de Creta, sabia que si hi entrava no en sortiria viu, i es va deixar caure del carro, valia més morir en la llibertat de l'escala que en un laberint humà.
Per resoldre la situació vaig buscar el pot de vidre transparent de les galetes, i un drap. El muricec va manifestar una protesta verbal per aquell atac desmesurat d'una bèstia de més d'un centenar de quilos i d'una envergadura que el superava en una vintena de vegades.
El muricec era al pot, tapat amb un drap i, ara què? Cap a Vallcalent on hi ha un centre de recuperació de fauna salvatge, el problema és arribar-hi amb cotxe. Si els homes de l'edat antiga s'havien inventat els laberints, a les darreries de l'època contemporània havien descobert les rotondes, passos elevats on es creuen tres camins, dues línies de tren i una sèquia de reg. Comptat i debatut vaig deixar el cotxe al final de l'avinguda 11 de Setembre i hi vaig anar a peu.
Una noia em va rebre, va anotar en una base de dades, el meu nom com a cap de família, l'adreça i la població del samarità.
Suposo que si l'animal té bona salut, l'aviaran a la nit, si està molt fotut servirà com a aperitiu d'una de les aus del centre de recuperació de fauna salvatge. Així que salut o bon profit.
.
autor: Jordi Alins, del blog Alins - Endevinalles
.
9 comentarios:
Ai esperem que el deixen lliure i ningú li pegue un mos :(
Gràcies Jordi!
Esperem que es recuperi, després de que l'aventura d'apropar-se als humans no hagi acabat gaire bé no es mereix acabar a la panxa d'un mussol. :-)))
Pobre, em fa llàstima i tot! I és ben cert que de laberints actualment també n'hi ha per les carreteres.
Muricec, rat-penat, rata pinyada ...pobrissó animaló i sort del bon samarità que el va dur a recer (esperem que no serveixi de menjar) Bon escrit!
Doncs m'ha fet molta gràcia el ritme amb que vas explicant la història, amb una naturalitat molt gran i com si fos el més normal trobarse muricecs (a mi m'hagués agafat un atac!!)
Plè de detalls irònics com la descripció de les rotondes del món modern.
Un gest ben bonic, mirar de dur l'animalò allí on en puguin tenir cura... i un final resignat: o això o allò.
En fi, que m'ha agradat! :-))
Que sobrevisqui, que sobrevisquiiii!!
Pobret!!!
Molt irònic!!! Molt bó!
Doncs, ahir, a casa, va entrar una sargantana i no em va fer gens de gràcia.
És clar, per a un relat, la cosa canvia. Un llenguatje planer i un desenvolupament molt natural.
Si s'haguès de votar, en posaria un 8.
Luguca.
Publicar un comentario