jueves, 17 de septiembre de 2009

109.- Flux

Agafa el bitllet de cinquanta amb rapidesa, deixant la petita capsa d´almoïnes escapçada i oberta. Amb mans tremoloses el traspassa a les mans del camell, que ulla el descampat ple de runes del capvespre. El bitllet és marcat, però sembla bo, així que l´afegeix al feix que guarda a la cisterna del water de casa. La veïna de sota, al vespre, es deixa el gas obert i a la matinada, la deflagració ensordeix el barri. De tot això, un tècnic d´assegurances en treu una prima extra, i se´n va de vacances a les illes gregues. Bescanvia el bitllet en un restaurant d´Heraklio. Serveix per pagar a un vell pescador de la zona , el qual el dóna a la dona. Complidora de mena, el fa servir per pagar la factura que tenia pendent amb el llauner, un senegalès que el fa arribar a la muller i els seus dos fills que viuen a Dakar, a l´espera de papers des de fa sis anys. Amb aquest diners compren tres sacs d´arròs d´importació, i el bitllet vola a la Xina, i és ingressat a una sucursal del Northern Rock, que el reutilitza en els seus negocis d´hipoteques als Estats Units.Un empleat del banc, viu ell, decideix invertir trinco trinco en euros, davant la davallada del dòlar, i el bitllet dorm a la petita caixa forta d´una bonica mansió de Passadena. Amb la consabuda Crisi, el directiu és acomiadat, i passat un temps, no té més remei que reemborsar la seva inversió, amb la qual cosa el bitllet acaba a Brusel.les, al Banc Central Europeu. Trichet decideix abaixar els tipus, amb lo qual hi ha un tímid intercanvi de fons bancaris, i el bitllet és traspassat a Madrid (on sinó?) fins que, dins un intrincat flux intermonetari que no explicaré ara, acaba a la sucursal d´un banc de províncies.

La velleta entra a l´església. Encen un ciri i diposita el bitllet marcat amb una creu a la petita capsa d´almoïnes, on hi llueix un nou candau. No té ningú, tret d´un fill que estima molt. Aquest entra poc després que hagi sortit i força el petit candau. Torna a agafar el mateix bitllet amb mans tremoloses.

El reconeix.
.
autor: Estranger, del blog Onsevol (conte amb 365 paraules justes!)
.

16 comentarios:

Pere dijo...

M'ha encantat! Molt bo

garbi24 dijo...

Molt bo, tot torna als seus inicis, l'únic que no m'ha agradat es el moment que el bitllet torna a Madrid, sort que no s'hi està gaire, altres estan allà de per vida i no els veurem més.

Assumpta dijo...

Una vegada, de petita, tenía un marcador amb la cara del Pato Donald i vaig marcar alguns bitllets de cent pessetes dels meus pares amb la il·lusió de que algun tornés a les meves mans... M'hi has fet pensar :-))

Molt ben buscat! :-))

L'únic que no entenc és com arriba el bitllet al tècnic d'assegurances si era dins la cisterna del water del veí de la dona a la que li explota la casa :-)

Per cert... Després diran que ens rentem les mans per la Grip aquesta... però tocar aquest bitllet no sé si pot ser massa sa :-))

P-CFACSBC2V dijo...

Interessant, el recorregut d'un bitllet. I molt ben escrit.

Jordi dijo...

Molt bo, molt bo! M'ha fet recordar Jorge Drexler té aquella cançó d'en Jorge Drexler. No em preguntis per què...

kweilan dijo...

Molt bo! M'ha agradat molt.

bajoqueta dijo...

Un conte genial!

Gràcies Estranger!

Jordi Masó Rahola dijo...

Potser un dels millors relats que he llegit per aquí! Escrit amb gràcia i elegància. Un plaer!

Assumpta dijo...

(Perdó, Estranger, ja he entès això de la "prima extra" del tècnic d'assegurances... a vegades sóc una mica lenta "d'entendederes") :-)))

Elvira FR dijo...

Boníssim relat circular! rerafons filòsofic de l'etern retorn....M'ha agradat moltíssim!!

McAbeu dijo...

Ja ho diuen allò de "roda el món i torna al Born". Bon relat!

Carme dijo...

Molt ben lligat estranger!

Estranger dijo...

Cada comentari ha estat un regal. Gràcies, de debó.

Un plaer altre cop, Bajoqueta.

(i voldria aprofitar l´avinentesa per demanar disculpes al gremi d´agents d´assegurances)

XeXu dijo...

Caram amb el flux, un relat molt ben trenat! Molt bo.

Arisdot dijo...

Sencillament brutal

Tu, jo i l'Otis dijo...

A mi també m'ha recordat la cançó del Drexler... el vino que pagué yo con aquel euro italiano, que había estado en un vagón, antes de estar en mi mano. Y antes de eso en Torino, y antes de Torino en Prato...

Si és que tot torna, igual que la moda.