viernes, 25 de septiembre de 2009

117.- La decisió


Havia de prendre una decisió i encara que, a primera vista, i per a la majoria dels mortals, aquest acte fos trivial i senzill, en el seu interior es debatia una batalla que no acabava d'inclinar-se cap a cap bàndol.

Dues alternatives, simples i alhora transcendents. La primera suposava no acceptar l'inevitable, el rendir-se a una força major a la de la seva voluntat. La segona representava distanciar-se d'allò que més estimava i seria confirmar que podria viure allunyat d’ella.

Estava en el pont, amb la vista fixa en la coberta del vell pesquer, on s'amuntonaven les xarxes, disposades a ser llançades al mar en un nou torn d'arrossegament. Ni la mar moguda, ni les gotes d'aigua salada que el vent empenyia a la seva cara des de les ones que copejaven el casc del vaixell, el podien treure del seu estat malenconiós. Avui era el seu últim dia de pesca en la mar, va arribar la seva temuda jubilació. L'últim dels milers de dies, que havien modelat el seu rostre a força de salnitre i sol.

Tota una vida dedicada al mar, com ho fessin anteriorment el seu avi i el seu pare, el qual el va enrolar en el seu primer vaixell, el María Cristina, amb tan sols setze anys. Molts havien estat des de llavors els vaixells als quals va pujar de matinada, anhelant perdre de vista la costa i endinsar-se en el mar. Fins que va poder fer-se’n amb un propi.

Era feliç envoltat d'aigua. Ni els records de companys arrabassats per l'abraçada del mar, ni les cicatrius que lluïa el seu cos, feien que tingués cap ressentiment pel que més volia, el seu mar. Com podria viure sentint només la bruta i morta terra sota els seus peus? El pensament li provocava marejos, com mai els va sentir navegant. La idea d'aquest futur sense sentir els vaivens de les ones feia que se li afluixessin els genolls.

I la pregunta seguia aquí, tritllejant en les seves oïdes, perforant el seu cervell, des que anit, Maria, la seva dona, li digués: “Pep, ara podrem prendre'ns una vacances ¿Què t'agradaria més, mar o muntanya?
.
autor: Angle, del blog El pitjor bloc del món
.

15 comentarios:

McAbeu dijo...

Jajaja! Hi ha decisions que són molt difícils de prendre per trivials que semblin. Bon relat amb final inesperat!

bajoqueta dijo...

Este home no està preparat per jubilar-se :)

Gràcies de nou Angle!

Elvira FR dijo...

Suggeridora i ben escrita narració ...que té el pinyol final de la pregunta que posa un toc d'humor...M'ha agradat!!!
Per cert s'ha colat una errada al títol Bajoqueta ,ha de dir decisió.

Jordi dijo...

Imagino que la pregunta fa referència a la paella, no? ;-)

He encertat que el conte era de l'Angle sense saber-ho! Estic molt orgullós! jejeje

bajoqueta dijo...

Elvira, ja està, mea culpa que vaig fer un change, últimament estic fatal :S

Gràcies!

Assumpta dijo...

Bravo!!!

Un relat magnífic. Què ben escrius, Angle!! :-))

Ara bé, tot i que la història m'ha agradat moltíssim, jo prefereixo la muntanya :-))

garbi24 dijo...

Tant de bo tots podem arribar a prendre aquesta decisió, tot i que ha de ser de mal fer.
Crec que triarà mar...i acabades les vacances continuarà navegant, encara que sigui amb una petita barqueta de passeig.

P-CFACSBC2V dijo...

Mar, per descomptat! Aquest home està massa lligat a la mar! :-)

Bon conte, com sempre!

fanal blau dijo...

un relat bonic i ben escrit...
a la vida, cal mullar-se...
contínuament decidim...tot i amb dificultats!

kweilan dijo...

De muntanya, no crec que en vulgui saber res. Molt bon relat!!

Alexandre Domènech dijo...

Sembla mentida, però a vegades, per algú, deixar de treballar la terra, o de treballar en el mar. Significa la seva mort, anímica. Es quelcom que es dona sovint.

El final, divert, un petit toc d'humor sempre va bé.

Salut.

Àlex.

- assumpta - dijo...

El trobo un relat perfecte!
Ben redactat i amb aquesta cirereta final, ooohh!

Mar... en calma, brau, blau...

A aquest vell llop si li treuen el mar li traurien la vida.

;)

Marta dijo...

Segons com no s'està mai preparat per jubilar-se.
El relat molt ben escrit i el final, fina ironia.

XeXu dijo...

Que maca la narració, però al final hi afegeixes el teu toc d'humor, eh? Sembla que la dona se'n foti, que ja prou pena deu tenir aquest bon home d'haver de deixar la mar.

pluja dijo...

Molt bo! La situació d'aquest pobre home és la que viu molta gent quan li toca l'edat de jubilació i només ha viscut per treballar!
la maria em sembla que es quedarà temps sense trepitjar muntanya!!