101.- Un futur millor?

Vivia a Santo Domingo en una casa sense tele i compartia joguines amb el meu germà gran. En sortir de l'escola anavem a la platja per jugar a pilota i pescar amb el pare. A les nits réiem junts i ballavem sense parar.

Un dia, el pare va dir que anava a Barcelona, per guanyar més diners i viure dignament. Jo no entenia que volia dir. Mesos més tard, la mare també va marxar. Deia que no ens volia deixar però que ho havia de fer. Quan va marxar, el meu germà no li va donar ni un petó; em va dir que la mare no ens estimava.

L'abuelita ens cuidava com podia. El meu germà, que era bon estudiant, no anava a l'escola i jo, que em costava, m'esforçava. Quan la mare trucava, volia parlar amb ella però gairebé no podia. Sempre ens deia que aviat vindria i que ens enviava diners, però a mi els diners m'eren igual, la necessitava a ella. Un dia, ens va dir que tindriem un germanet. El meu germà va penjar el telèfon cridant que la mare mai tornaria i va marxar corrents.

Però s'equivocava, jo sabia que vindria.

I així va ser. Un dia, l'abuelita ens va dir que la mare ja venia; vam anar a l'aeroport amb roba nova i el meu germà amb les ulleres que li havien fet. Portavem un ram amb les seves flors preferides. Quan la vam veure, la vaig abraçar tant. Ja no em separaria del seu costat.

Dies més tard, agafavem l'avió. Em feia por i li donava la ma al meu germà, que deia que anavem a Barcelona perquè no erem bons per estar amb l'abuelita.

Barcelona no em va agradar. No tenia amics, havia d'aprendre un idioma i quan sortia de l'escola havia d'anar al bar dels pares per cuidar dels meus germans petits. El gran només jugava a videojocs, era al carrer fins tard i li deia a la mare de tot.

Ara la mare està malalta, han tancat el bar i el pare està a l'atur. El meu germà gran és pres i jo intento treballar. I encara em pregunto si això és viure més dignament.

.

autora: rits, del blog Vuit8ena (relat amb 365 paraules justes!)

.

Foto extreta d'aquest article de "El Periodico"

.