lunes, 28 de septiembre de 2009

120.- Teia

En tenia tant, d’amor, a dins! Tant, que en vessava per arreu sense ni adonar-se’n.
Si ella agafava el metro en tornar de la feina, tota la gent del vagó, de sobte, se sentia feliç i es mirava complaguda en els ulls dels altres passatgers. Si ella entrava a una farmàcia, els clients, com a molt, compraven aigua oxigenada o cotó fluix, que sempre va bé tenir-ne a casa, però ningú comprava els remeis que tenia pensat perquè amb l’amor que es respirava amb la presència de la noia, tot d’una, es trobaven molt i molt bé. Si ella caminava pel passeig marítim, i distretament pensava en el seu estimat, les onades aturaven el seu ritme i tímidament s’acoblaven als pensaments de la noia; l’escuma, normalment blanca, es tornava fúcsia i tacava la sorra, les petxines, els peus dels nens i els de les nenes. Si ella seia en una terrassa, a prendre una cervesa, amb algun amic, ell, sense voler-ho, sentia que ella era l’aire que sempre voldria respirar i la cervesa es solidificava en pètals de rosa, de color fosc, d’amor profund.

No us explico cap història d’aquelles que s’expliquen pel meu barri vell, us explico, simplement, el que he viscut. Ella va dormir un dia, per casualitat, a casa meva; quan va marxar, el temps es va aturar en pols de paraules poema i l’olor de la casa va transmutar, de comú i acollidor, a calidoscòpic i estelat. I al vespre, quan el meu home va arribar, després d’un llarg viatge per feina, em va besar apassionadament, com només havia fet els primers dies de sortir amb mi, i em va dir a cau d’orella: “Voldria tenir alguna cosa amb tu.”
.
autora: Marta Pérez, pàgina Marta Pérez Sierra
.
fotografia: Roser Vives
.

17 comentarios:

McAbeu dijo...

Tant de bo hagués moltes persones així i tothom en conegués alguna.
El relat m'ha agradat molt, la descripció de les situacions te les fa viure.

Assumpta dijo...

Ooooooh!!! M'ha agradat molt, molt, molt!! :-))

Quina persona més màgica!! :-))

xaruga dijo...

Entenc que hi ha persones que ens captiven i que sempre voldriem tindre a prop. Però qui era aquest ésser tant extraordinari? Ni un/a enamorat és capaç de sublimar-lo d'aquesta manera, sinó és sobrenatural. Encara que sigui un relat fictici, m'agradaria saber en qui s'ha basat l'autor/a per a fer una descripció gairebé mística.

bajoqueta dijo...

Seria perfecte que hagués algú així, no?

Gràcies de nou Marta!

Opij dijo...

Molt bonic. M´ha agradat molt. Jo penso que l'autora es retrate a si mateixa, ella no ho sap, pero tal y com escriu segur que es tot amor y sentiment.

P-CFACSBC2V dijo...

Ooooh, que bonic!!! (De debò, eh!) També he pensat, de vegades, que amb una mica més d'amor es curarien moltes coses.

Marta dijo...

Gràcies pels vostres comentaris. En principi tenia ganes d'escriure una cosa així, tipus realisme màgic i després un dia vaig coincidir amb una amiga meva,Teia, súper, súper enamorada. I vaig començar a imaginar el que passaria si ella, amb tot aquell amor que li vessava de dins, es passeges per arreu.
Volia afegir que "voldria alguna cosa amb tu" és el vers d'una cançó que ella taral•lejava".

Gràcies, Teia, per inspirar-me.

Carme dijo...

Preciós... somiador... màgic.

garbi24 dijo...

Tot i que no tinc queixa...digues-li que passi per casa.
Molt maco, de veritat

Elvira FR dijo...

Dolça com la mel aquesta història! Com m'agradaria que existís una persona com la noia del conte!!! Molt tendra, optimista i dolça narració!!!

arandolario dijo...

Marta, es maravilloso!!!
Quiero serntirme así!
Este cuento es chocolate del bueno y no algarrobo. Santiago R. que está aquí opina lo mismo.

senga dijo...

CONEC ALGÚ QUE VIU AIXÍ...JUSTAMENT, DISSABTE VAIG ANAR AL SEU CASAMENT...lA MARINA I ELS SEUS COMPANYS VIUEN L'AMOR AMB MAJÚSCULA...EL SEU TREBALL VA PEL CAMÍ DE L'AMOR INCONDICIONAL...PEL CAMÍ QUE ARRIBA A LA INNOCÈNCIA PRIMORDIAL...AQUEST VA SER EL SEU COMPROMÍS DAVANT ELS PARENTS I AMICS I DAVANT LA VIDA, L'ENERGIA O DÉU TAN FA LA PARAULA QUE HI POSIS L'ESSÈNCIA ÉS.REAL COM LA VIDA MATEIXA, SI ELS VOLS CONÈIXER...

kweilan dijo...

Molt bonic...hi ha persones que s'assemblen a la protagonista del relat i sempre t'animen i no saps per què estàs més contenta al seu costat. El teu conte tal com està escrit i pel que explica és una preciositat.

pluja dijo...

Un relat molt bonic! de fet hi ha persones que destil·len un "no sé què" especial que fa que aflorin sentiments i sensacions a vegades oblidades. Tant de bo tots poguessim tenir una mica d'aquesta màgia!

Marta dijo...

Estic molt contenta de que us hagi agradat el conte. Gràcies per llegir-lo i deixar un comentari.

XeXu dijo...

Gairebé se m'han encomanat a mi i tot totes aquestes coses que desprenia aquesta noia. Molt bon relat, m'ha agradat molt, i amb una cosa et donaré la raó, les persones enamorades desprenen una llum especial, així que felicitats per la teva amiga Teia també.

Pep dijo...

Et felicito, el teu relat fa una descripció de l'amor que m'ha fet pensar amb la màgia d'enamorar-se.