miércoles, 23 de septiembre de 2009

115.- El fantasma

.
Veure’l no és fàcil. Pot passar que, durant una migdiada imprevista, et desvetlli el pes d’una mirada que t’observa, però al moment de refregar-te les parpelles, l’aparició ja s’ha esvanit. O mentre et raspalles les dents, sorprens al mirall una ombra esmunyint-se pel passadís, silenciosament. O la vidriera que s’obre al jardí reflecteix una imatge, que quan fas mitja volta desapareix. “Que l’has vist?”, preguntes a la Sílvia. Ella t’interroga amb la mirada, alçant els ulls de la revista que fulleja. “No res”, t’apresses a dir, perquè no vols espantar-la i has de fer veure que no hi creus en espectres, encara que des que us vareu instal·lar a la casa et visita sovint aquella presència fugissera.
.
A la immobiliària ja us van advertir que l’edifici, restaurat a consciència, era centenari. Però no van pas mencionar que hi rondava una ànima en pena! De les seves breus aparicions n’has anat composant una imatge fragmentada com les tessel·les d’un mosaic, però cada dia més completa: diries que és alt i bronzejat, i això d’entrada et desconcerta, perquè la tradició els tendeix a presentar escanyolits i pàl·lids; sempre vesteix amb una elegància que creies reservada als mortals, i inclús es permet l’excentricitat de portar barret; es mou amb discreció però amb aplom, i en saber-se descobert prefereix escapolir-se fent unes gambades llargues i dignes abans que cap corredissa.
.
No és que t’espanti, però et molesta intuir-lo vagarejant com si estigués a casa seva, insolent. I te l’imagines furgant les teves coses, interferint en els moments d’intimitat amb la Sílvia, vigilant-te. “Això no pot continuar així”, penses.
.
Una tarda plegues de la feina abans d’hora, i quan arribes a casa trobes al penja-robes del rebedor un barret familiar. El palpes esperant que els dits el traspassin, però el barret és d’una solidesa inqüestionable, com també ho és el cos suat que al dormitori es sacseja damunt la Sílvia.
.
autor: Jordi Masó Rahola, escriu a Relats en català
.

15 comentarios:

P-CFACSBC2V dijo...

Vaja, un fantasma amb totes les lletres :-) Molt bo, el relat!

bajoqueta dijo...

Un fantasmita fantasmita jeje.

Gràcies pel conte Jordi!

McAbeu dijo...

Un conte que fa por, sobretot pel final ja que el fantasma ha resultat ser de carn i ossos i aquests són els que fan més mal. :-D
Ben escrit i amb final sorprenent, els que més m'agraden!

Jordi dijo...

jajaja, molt bo!! Era l'home de l'armari amagat!! jejejeje

senga dijo...

Bé, bé, ben escrit si ens tens fins al final...intrigats a veure com s'acaba...una mena de fantasma que es molt fàcil notar-lo entre la parella...no ho pots explicar però ho saps...em sembla que és perquè l'energia es manifesta encara que no la podem veure ho tocar...la podem sentir...fins als 5 anys els nens ho tenen molt clar perquè no han perdut la sensibilitat de la percepció energètica,... però, després copien als grans perquè creuen que són els que saben...sovint sabem ben poca cosa els grans...

Assumpta dijo...

Potser hagués preferit que fos un fantasma-fantasma!!!

xaruga dijo...

Fa molts anys, després d'acabar-se la guerra en sortien molts de fantasmes. La gent, que encara tenia por de tot, s'espantava quan es corria la veu que rondava un fantasma pels voltans. Els fantasmes d'aleshores anaven associats a afers de faldilles i a litigis de arrendadors de finques agrícoles i arrendataris que no se'n volian anar i deixar lliure la propietat.

garbi24 dijo...

en aquest cas millor que fos un fantasma...almenys no s'et fot la dona....Molt bo

kweilan dijo...

Molt bo! Amb un final molt divertit.

Marta dijo...

Què bó! No m'ho esperava pas aquest final!!!

Anónimo dijo...

Saps mantenir la intriga i explicar un adulteri amb tocs enginyosos.

Molt bon relat, pel meu gust.

Luguca

Carme dijo...

Divertit aquest final! I és que hi ha cada fantasma!

XeXu dijo...

Sabent que era alt i moreno m'estava preguntant quina mena de fantasma era... ara ja ho tinc molt clar!! Bon relat!

Jordi Casanovas dijo...

molt bon conte. m'ha agradat molt!

pluja dijo...

Caram amb el fantasma! possiblement després de l'escena final el protagonista tingui moooltes ganes d'enviar-lo definitivament al "més enllà"!