105.- En Pep del mas

.
En Pep viu sol amb un gos cec i vell. Al mas hi té de tot. Viu sol com vol i com pot. De nit es pren un got de vi dolç com la mel I més tard clou els ulls I dins la ment ho pot tot. Sent el so d’un plor prim com un fil d’or, el plor de la mar que és lluny del tros i ell la sent i sent el gust de sal i sap que la mar és un com un llac gran ple de cel, de sol i de sal. Es beu un glop de vi i va fins el llit i dorm.
Un jorn més que a poc a poc, lent el pas i fi el gest fa del món un món nou. I ell ho sap, riu amb ells ulls com qui se sap ric, tan ric com un rei i tan vell com el temps. Amb pas las va fent el viu,no sent el pes dels anys ni se sent pas sol. Ell viu com vol, ell és un rei, el rei del mas del pi verd.
No diu mai un mot, no té amb qui fer un rall, bé a cops amb el gos hi té com un joc: el gos fa bup i ell diu prou… En Pep fa un mos quan el sol es pon, pa amb sal, un xic de col, un poc de llet… És prim i fort, és de cor tou i bla com un be, mai ha fet mal, no sap què és.
En Pep sap que té sort, és fort, té un gos cec i vell. El mas és seu. Té un pou i tot. Té vi. Té un rusc i té mel. Sap que ho té tot. El seu temps és un temps tot seu, cap torb el pren, cap trau al cap ni cap cop al cor…. fort com un roc, dolç com la mel.I sap que la nit i la ment el fan rei de la mar que és lluny del mas i prop d’ell quan clou els ulls i la veu, i la sent.
Ho té tot, en Pep.

.

autora: Elvira, del blog Si dubto és que sóc, si penso és que sóc

Com a Elvira li agraden els reptes, ens ha fet un conte monosil·làbic. Felicitats per aconseguir-ho!

.