domingo, 27 de septiembre de 2009

119.- Som el que som

.
Va néixer al mateix lloc que tots els seus avantpassats, des de petita va ser acaronada per vents febles, sota el sol i de vegades molla per una persistent pluja que l’ajudava a fer-se gran, sabia que el cicle de la vida no perdona, per això no va desaprofitar ni un dia dels que viuria a la mateixa llar amb totes les seves germanes, unes més grans, altres de mes petites i algunes desaparegudes o malaltes, que no arribarien mai a grans.
Va tenir lligams forts amb les mes properes, amb altres de més llunyanes tant sols alguna vegada s’havien vist uns moments en que les condicions eren favorables.
La seva pell, ja morena, li ensenyava que aviat arribaria a la maduresa, amb la mateixa fixació que des de petita havia tingut, ser una de les seleccionades per que la posessin en un dels llocs de privilegi, doncs la resta acabarien totes juntes sense tanta sort, per passar a una servitud més banal tot i que molt honrosa i respectada.
Abans de que les primeres arrugues fessin aparició a la seva pell, va veure amb molta alegria, com era una de les escollides, juntament amb altres de bon aspecte com ella i eren apartades i destinades a el que sempre havia desitjat. Finalment havia aconseguit arribar a lo que ella volia, amb sort arribaria a gaudir d’alguna taula d’un famós restaurant, envoltada de noblesa i ser cruspida per una persona digne d’ella.
I és que encara que siguis una simple oliva, sempre s’ha d’aspirar a lo més alt possible, doncs no és el mateix ser seleccionada, cuidada i etiquetada que trinxada juntament amb totes les altres, per acabar passant per un embut cap a dintre d’una ampolla de plàstic.
Aspireu doncs, a lo més alt, que el més baix ja ho tenim assegurat .
.
autor: Garbi24, del blog Garbi24
.

12 comentarios:

Mireia dijo...

Molt bó, sempre cal aspirar a l'excelència.

bajoqueta dijo...

Una oliveta amb molt d'amor propi :) jajajaja.

I un conte amb una gran lliçó, gràcies Garbi!

- assumpta - dijo...

Però que bo!!! (i bona, je,je)

Mentre el llegia anava pensant quina seria l'opció escollida per en Garbi, per a esdevenir protagonista d'aquest bonic conte... però no m'havia passat pel cap en cap moment una oliva!

Una bonica metàfora, un relat genial!!!
;)

P-CFACSBC2V dijo...

Jo m'havia imaginat que seria una mena de fruit, però no havia pensat en l'oliva. Bé, bé!

Assumpta dijo...

Una oliveta!! Què maca!! ;-)

Li he trobat un punt de tendresa i bé, que m'ha agradat molt!! :-))

Elvira FR dijo...

Bon conte si senyor! d'olives i d'olives...dóna peu a moltes lectures....

Joana dijo...

Mmm m'encanten les olives i l'oli també. Però s'ha d'aspirar sempre a allò que volem ser!

Anónimo dijo...

Està molt bé tenir aspiracions. Però he sentit una mica de mal al cor en pensar que si algú t'ha de menjar que sigui important... Clar que no cal que em senti oliva...

kweilan dijo...

Molt bo...no em pensava pas que seria una oliva.

senga dijo...

ara, encara em fa l'oliva més simpàtica...deu ser per la seva capacitat de rodolar que semblen bellugadisses...
i...
això...
on posem els nostres objectius i resposabilitats i compromisos...
GRÀCIES

XeXu dijo...

Ja veig que fins i tot entre les olives hi ha classes!!

berta dijo...

Original i sorprenent. Jo tampoc pensava que seria una oliva.