sábado, 26 de septiembre de 2009

118.- Més enllà

Al transbordador espacial hi anaven set navegants -encarregats de governar l'aparell- i tres passatgers milionaris interessats en mirar la terra des de l'atalaia privilegiada de l'espai. Tots havien pagat l'astronòmica xifra de dos milions de dòlars. S'havien enlairat de la base de l'Agència Espacial edificada al mig de la gran plana desèrtica i van entrar, en molt poc temps, a l'anomenada atmosfera zero. El vol havia estat plàcid tot i els tremolors de l'arrancada, sempre violenta. Gràcies a la gravetat artificial podien caminar per on volien i contemplar la impressionant imatge de les illes del pacífic entre boires blaves intenses. La satisfacció tenia tot el passatge somrient i ben content.
De sobte, les alarmes es van posar en marxa i a les pantalles de totes les dependències es podia llegir clarament la frase PERILL de col·lisió. Tothom s'esglaià i els encarregats del passatge van recomanar, amb certa gravetat a la parla, de retirar-se a les lliteres i lligar-se ben fort els vestits espacials d'emergència. Van posar l'aire comprimit i van tancar tots els compartiments. L'ordinador havia detectat com s'apropava cert objecte de dimensions considerables amb perill d'accident immediat. Allò no anava bé i el capità del “Gran Apol·lo” (així és com es va batejar l'artefacte al coincidir amb la commemoració dels 50 anys del primer viatge espacial amb èxit) va avisar al Control Central: -No tenim potència als motors. Anem sense govern cap a l'infinit i l'ordinador assenyala perill de col·lidir tot i no haver vist res apropant-se a nosaltres.
El capità no hi havia de fer res més: el motor no es tornaria a engegar fins al final de l'alarma i no podrien rebre socors doncs la terra era a milers de milles. Per això estava decidit a pitjar el botó per injectar gas anestèsic a l'aire condicionat per sedar tothom i no patir angoixes.
Estava decidit a fer-ho, i de sobte, tot mirant per la finestreta va observar finalment l'objecte assenyalat com a perillós per l'ordinador: hi havia dos éssers estranys amb les mans esteses fent-los-hi senyals en forma d'enorme rètol: Felicitats pels 50 anys, gent de la terra! Ara, tots a Mart!.
Era efecte de l'anestèsia o ja eren al més enllà?
.
autor: Miquel Marimon, del blog Atura't
Conte amb 365 paraules justes i sense utilitzar la lletra "U".
.

12 comentarios:

kweilan dijo...

Molt bo. I amb un dubte que et queda al final...jo prefereixo pensar que se'n van cap a Mart a conèixer gent nova. Bon relat!

McAbeu dijo...

M'ha agradat!. Però jo crec que no es cosa ni de l'anestèsia ni del més enllà. Si aquí a la Terra hem explotat el turisme fins la sacietat no ens ha d'estranyar que els "marcianus" facin el mateix. :-DD

bajoqueta dijo...

Menys mal que no els van tirar el gas i van poder conèixer a altres habitats de l'espai :) (Prefereixo pensar això i no que van morir com Kweila).

Gràcies pel conte Miquel!

Marta dijo...

Com m'agradaria conèixer els "marcianus"! Molt bo, Miquel!

P-CFACSBC2V dijo...

Res d'anestèsia! Tothom sap que hi ha "marcianitus" a Mart. Bo, el conte!

Elvira FR dijo...

l'Univers és tan tan gran que no és cap ximpleria pensar que hi ha mons com el nostre...Marcians potser no però es diran d'una altra manera...tan debò l'aparició del marcians sigui com la dels dofins que segueixen els vaixells....Bon relat!

Assumpta dijo...

Ostres, Miquel, com t'ho has currat!! :-))

365 paraules exactes i sense la "U" i, a sobre, un relat d'aquells sorprenents que a mi m'agraden tant!! :-))

Jo estic segura que no és cap efecte de l'anestèssic jeje... ara bé, què o qui són els essers aquells no ho tinc massa clar!! :-))

Molt bo!!

XeXu dijo...

Home, ja que ens feliciten, almenys saber ser agraïts, no? Aquests humans, sempre tan creguts i porucs... Bon relat!

Elvira FR dijo...

Òndia ! se m'havia passat per alt que no hi ha ni una sola "U" Felicitats!Un surt d'upa els de la nau!

garbi24 dijo...

Segur que a la segona part veurem com el marcians....fan unes cervesetes, amb els milionaris que hi ha a la nau i encara engegaran un negoci d'alcohol per les galaxies....que aquests marciants molt inteligents però no saben que es un bon colocon.
Piensa en verde....diuen. Molt bo

pluja dijo...

Molt bo el relat! m'he quedat amb ganes de saber com continua!!

Joana dijo...

Potser més d'un "marciaito" ens espia i no ho sabem..
Bon relat!