lunes, 14 de septiembre de 2009

106.- Dalt del tren

.
Cada viatge porta gent nova, uns que van, d’altres que venen.

Quan pujo al tren, intento endevinar on va la gent i quin és el motiu pel qual hi han pujat. De vegades la mateixa persona que va compartir viatge d’anada, el fa de tornada al mateix vagó que el meu. Ha passat tot un cap de setmana en el qual ha fet potser coses molt diferents a les que he fet jo, o potser no tant diferents. Sempre ens crida l’atenció la vida de la resta de la gent, i potser és tan o més avorrida que la nostra.

Al meu davant tinc un noi que dorm des que ha pujat a la seva estació. Segurament no ha pogut dormir tot el que necessitava durant el cap de setmana i ho ha de fer ara.

A l’altra banda de seients, un home amb una noia petita, o noi, no he aconseguit saber si era una noia que semblava un noi o un noi que semblava una noia. La nena o el nen, porta una arracada i em despista. Han passat el cap de setmana junts en un parc temàtic. La seva mare sembla que no viatja amb ells. Potser és un pare separat que ha volgut fer alguna cosa diferent les poques hores que té per donar-li.

Hi ha una altra parella davant seu, que per la seva conversa he descobert que són estudiants i fan aquest viatge des de fa poc. És el seu primer any a la universitat, no saben que encara els hi queden molts diumenges a dalt d’un tren. Moltes hores perdudes que no recuperaran mai, i que potser ara podria estar compartint amb d’altres persones.

Al passadís hi ha molta gent de peu. Alguns s’ho emprenen amb filosofia, ja saben el que els espera cada diumenge al pujar al tren.

Després de molt de temps d’anar en tren, m’agrada anar sola i poder fer el que més m’agrada: llegir. Però de vegades també m’agrada mig dormir-me mentre escolto converses que la gent diu en veu massa alta per no poder ser escoltades. En tot un viatge pots escoltar petites histories que no saps com van començar ni com acabaran.
.
autora: bajoqueta - blog Terra de llibres (conte amb 365 paraules justes)
.

4 comentarios:

Elvira FR dijo...

Molt bo aquest conte de trens i de temps per aprofitar dalt del tren!

kweilan dijo...

Què bonic! M'ha encantat.

Marta dijo...

Tot de vides que coincideixen dalt d'un tren. Moltmolt conte.

bajoqueta dijo...

Elvira, és tot un món això de pujar al tren, mai saps les històries que te trobaràs :)

Kweilan, gracies!

Marta, l'atzar no sabem amb quines històries ens farà coincidir ;)