.
Era el primer cop que es trobaven fora de la feina. El va veure caminar cap a ella, amb el pas decidit, enfundat en un vestit negre que semblava pintat i fet a mida del seu cos. Un cos d’home madur el qual no s’assemblava en res al dels models de passarel.la. No tenia les espatlles amples ni els malucs estrets però era espigat i fort. Uns braços ferms i i unes mans de pianista…amb els dits llargs. Era un home fet i refet , va pensar mentre es treia el xal i se’l posava sobre el braç. Feia calor però el lloc on anaven requeria anar ben mudat.
Li ho havia proposat feia pocs dies després d’una reunió soporífera d’empresa.
El veia trist i amb els ulls apagats. Aquells ulls de color de mel que el feien tan atractiu, sense ser especialment guapo.
Ella era la seva nova cap , ara. Feia pocs mesos que l’havien pujat la categoria. Ell, el seu secretari. L’hi havien donat molts bons informes. Professional, discret, treballador i metòdic.
Tot això ella ho va comprovar en el transcurs d’aquests mesos durant els quals la seva feina va resultar més adaptable del que s’esperava.
Eficient era la paraula. Un home cult al qual li agradava la música però que no anava soviet als concerts… per la canalla – deia, en alguna ocasió.
Ella va pensar que era recelós de la seva vida privada. No en parlava mai…
Sabia , per boca d’algun companny, que ara mateix no tenia parella per això li va preguntar si li agradaria anar al Liceu, el proper dijous. Un cicle d’òperes on ella hi estava abonada. El dijous era el dia que lliuraven la tarda. A les 7. Una hora no massa tard si s’ho podia arreglar amb la mainada.
Ell no hi havia anat mai al Liceu i va acceptar amb un deix de neguit i tristesa alhora…
Durant la representació i d’esquitllentes el va veure plorar i no va ser fins que van sortir que li va dir que just el dia d’avui feia un any que havia enviduat.
Vés a saber si la vida li oferia una segona oportunitat…
Era el primer cop que es trobaven fora de la feina. El va veure caminar cap a ella, amb el pas decidit, enfundat en un vestit negre que semblava pintat i fet a mida del seu cos. Un cos d’home madur el qual no s’assemblava en res al dels models de passarel.la. No tenia les espatlles amples ni els malucs estrets però era espigat i fort. Uns braços ferms i i unes mans de pianista…amb els dits llargs. Era un home fet i refet , va pensar mentre es treia el xal i se’l posava sobre el braç. Feia calor però el lloc on anaven requeria anar ben mudat.
Li ho havia proposat feia pocs dies després d’una reunió soporífera d’empresa.
El veia trist i amb els ulls apagats. Aquells ulls de color de mel que el feien tan atractiu, sense ser especialment guapo.
Ella era la seva nova cap , ara. Feia pocs mesos que l’havien pujat la categoria. Ell, el seu secretari. L’hi havien donat molts bons informes. Professional, discret, treballador i metòdic.
Tot això ella ho va comprovar en el transcurs d’aquests mesos durant els quals la seva feina va resultar més adaptable del que s’esperava.
Eficient era la paraula. Un home cult al qual li agradava la música però que no anava soviet als concerts… per la canalla – deia, en alguna ocasió.
Ella va pensar que era recelós de la seva vida privada. No en parlava mai…
Sabia , per boca d’algun companny, que ara mateix no tenia parella per això li va preguntar si li agradaria anar al Liceu, el proper dijous. Un cicle d’òperes on ella hi estava abonada. El dijous era el dia que lliuraven la tarda. A les 7. Una hora no massa tard si s’ho podia arreglar amb la mainada.
Ell no hi havia anat mai al Liceu i va acceptar amb un deix de neguit i tristesa alhora…
Durant la representació i d’esquitllentes el va veure plorar i no va ser fins que van sortir que li va dir que just el dia d’avui feia un any que havia enviduat.
Vés a saber si la vida li oferia una segona oportunitat…
.
autora: Joana, del blog Llum de dona
.
