.
Davant del mirall del bany es fregaven les mans amb un coto sucat d’acetona per treure-se’n les restes de cola.
- Quantes n’has fet avui?
- No ho sé, va mentir – poder nou o deu dotzenes. Sabia segur que n’havia acabades cent vint-i-una. Capicua havia pensat.
- Jo he fet grossa.
- Sí, però els plats i estendre la rentadora ho he fet jo.
- i la migdiada, va riure sorneguera.
- Ets dolenta!
Quaranta vuit anys de convivència tenien aquestes coses. Van tancar els llums del passadís i van anar al dormitori. A la seva banda del llit es van despullar amb cura deixant la roba ben plegada damunt de cada cadira i nues es van allitar.
- Tens el cul fred, va dir.
- i el nas i els peus, això vol dir que sóc tota una dona.
Es van buscar les mans i es van trobar. I abraçades es van fer l’amor, amb carícies i petons, amb pessics i esgarrapades, donant-se plaer i fent-se mal. Com sempre, com el primer dia però a poc a poc. Quan es passa dels setanta tot es fa lentament.
Estirades cap amunt respiraven fort.
- Anirem a l’infern ho saps oi?
- Estimar-se no pot ser pecat i a més tenim influències. Se’ls va escapar una riallada fresca i còmplice i encara rient es van fer un petó petit i van apagar la làmpada de la tauleta.
- Bona nit amor meu.
- Bona nit.
A fora, al menjador hi havia tot de capses plenes de petits objectes i al racó entre mig de dues butaques una caixa gran. Imprès al costat hi deia Bisbat d’Urgell i a dins, totes ben col·locades i embolicades amb plàstic, dues-centes seixanta-cinc figuretes acabades de muntar de la Mare de Déu de Núria.
.
- Quantes n’has fet avui?
- No ho sé, va mentir – poder nou o deu dotzenes. Sabia segur que n’havia acabades cent vint-i-una. Capicua havia pensat.
- Jo he fet grossa.
- Sí, però els plats i estendre la rentadora ho he fet jo.
- i la migdiada, va riure sorneguera.
- Ets dolenta!
Quaranta vuit anys de convivència tenien aquestes coses. Van tancar els llums del passadís i van anar al dormitori. A la seva banda del llit es van despullar amb cura deixant la roba ben plegada damunt de cada cadira i nues es van allitar.
- Tens el cul fred, va dir.
- i el nas i els peus, això vol dir que sóc tota una dona.
Es van buscar les mans i es van trobar. I abraçades es van fer l’amor, amb carícies i petons, amb pessics i esgarrapades, donant-se plaer i fent-se mal. Com sempre, com el primer dia però a poc a poc. Quan es passa dels setanta tot es fa lentament.
Estirades cap amunt respiraven fort.
- Anirem a l’infern ho saps oi?
- Estimar-se no pot ser pecat i a més tenim influències. Se’ls va escapar una riallada fresca i còmplice i encara rient es van fer un petó petit i van apagar la làmpada de la tauleta.
- Bona nit amor meu.
- Bona nit.
A fora, al menjador hi havia tot de capses plenes de petits objectes i al racó entre mig de dues butaques una caixa gran. Imprès al costat hi deia Bisbat d’Urgell i a dins, totes ben col·locades i embolicades amb plàstic, dues-centes seixanta-cinc figuretes acabades de muntar de la Mare de Déu de Núria.
.
autor: Jordi Casanovas, del blog Cròniques de sota el mugró
.
16 comentarios:
Un conte molt divertit i amb molt d'amor :)
Gràcies Jordi!
Sí, coincideixo amb la bajoqueta.
L'amor no té límit, encara que l'Església s'entesti a prohibir i a condenar tot lo referent al sexe. Es clar que quan els toca d'aprop fan mans i mànigues per tal de negar-ho i amagar-ho.
Molt, molt maco, Jordi ets el meu ídol! Un dia d'aquest m'apuntaré al club de fans... crec que el va començar en Xexu...
El conte respira amor i tendresa, i com diu una de les protagonistes: "estimar-se no pot ser pecat".
Molt tendre i amb un punt de "malicia" ja ja el Bisbat d'Urgell...per això tenien "indulgència" Un conte molt bo!
Mai estimar ha de ser pecat, encara que sigui de maneres poc convencionals.
Molt bo.....
Sí, molt bo, coincideixo amb tots! Ai si se n'assaventen al Vaticà!
Per una part puc entendre, tothom és lliure d'estimar-se, està clar, no elegeixes estimar un o altre, s'estimen les persones, i tothom té el dret, l'altre nano uf... has estat valent en publicar-ho, hi ha de tot a tot arreu això sí, a la política, a les escoles, a l'esglèsia, als clubs de futbol, als esplais, a tot arreu.
Una història d'amor i sexe que defuig dels convencionalismes i acaba en sorpresa.
Ben escrit. Felicitats.
Luguca.
Hahaha, que bo. Molt bon relat, i tan ben escrit com ens tens acostumats. Només la Carme s'apunta al club de fans? Aquest home és un crack, senyors!
Bé, la història és tan tendre i tan propera... no sé ni com descriure-la. Genial, m'ha agradat molt, de veritat. Però que no ho sàpiga el bisbe.
molt bo el conte,
es sincer.
parlar d'amor es refrescant per l'esperit.
M'ha encantat el conte. sobretot quan fas veure que tenen 70 anys.
Felicitats!!! Un conte ple d'amor i sensualitat amb un picar l'ullet simpàtic.
mooooooooooooooooooooooooolt bo!
Estimar quina cosa tan bona de viure i tots tenim la possibilitat de triar...ah!i tantes vegsdes qualsevol tonteria ens sembla més important que estimar...cada dia en llevar-nos ens hauriem de diR: -I AVUI A ESTIMAR TOT EL DIA... i no oblidar-ho en cap minut del dia o de la nit i fer-ho en tota l'amplitud de la paraula que vol dir infinitat de possibilitats... si som energia de l'univers, quina diferencia hi ha entre la teva energia i la meva...SOM!
Molt bo, Jordi i a més l'amor no en sap de prohibicions.
Molt maco, molt tendre, molt dolç, amb molt d'amor, molt ben escrit... és que ho te tot!!!
Preciós i divertit, tot en un!!!
;)))
Publicar un comentario