martes, 15 de septiembre de 2009

107.- Temps

El dia no podia acabar pitjor. L’ajudant estava de baixa, la feina s’acumulava i l’informe mensual no estava llest, ho hauria de fer a casa, on l’esperava la canalla, la bugada i un sac de tasques en les que el marit no col·laborava gens.
I ara això, el cotxe no s’engegava. Cansada d’intentar-ho , va agafar la carpeta i va marxar a peu. Necessitava unes vancances , temps per ella, temps …
No coneixia aquell carreró fosc. Li feia por deixar l’avinguda, però li estalviaria un temps preciós. Caminava amb el cap baix amb pas apresurat, en part per la pressa que tenia i en part per la por que li feia la foscor d’aquell passadís estret.
Un sorrol sobtat va fer que aixequés el cap. Allà estava, un local vell amb un rètol polsós en el que es podía llegir “TENDA DE TEMPS” ¿Què volia dir allò? ¿Tenda de temps? No es va poder resistir, la curiositat i una força estranya que l’empenyia fer-ho la va fer entrar en aquell local.

- Bon vespre ¿La puc ajudar en res? -. Era un home petit i vell, que va a aparèixer del no res.
- Bon vespre – va contestar ella –. He entrat per curiositat ¿Què vol dir això de “Tenda de temps”?
- Doncs això mateix- va respondre l’homonet –. Aquí venem temps.
- ¿Com temps? ¿Anys, dies? –. Allò era absurd.
- Exactament, el que vosté vulgui ¿No s’ho creu? ¿Veu aquestes ampolles? Si beu el seu contingut tindrà el temps que necessiti, com més en begui més temps- Sense dubta aquell vell l’estava enredant. Miri, podem fer una prova – va contiuar l’homonet, amb un somriue que va fer que ella s’escarrufés –. Begui’n unes gotes, si no la convenç, continui el seu camí i si li agrada compri’n més.
- D’acord – va dir ella, sense saber perquè, no podía fer altra cosa. Va agafar una de le ampolles més petites i es va mular els llavis amb aquell líquid verdós i repugnant.
Un sorrol sobtat va fer que aixequés el cap. Allà estava, un local vell amb un rètol polsós en el que es podía llegir “TENDA DE TEMPS”.
.
autor: Angle, del blog El pitjor bloc del món
.

18 comentarios:

bajoqueta dijo...

Tan de bo haguessen botigues on comprar coses que no podem comprar normalment :)

Gràcies de nou per un altre conte!

Carme Rosanas dijo...

Tornar enrere? Quina sensació...

McAbeu dijo...

A vegades faria falta una botiga d'aquestes per poder tornar enrere, de totes maneres potser el beuratge en qüestió resultaria massa addictiu i ens faria més mal que bé. Bon relat!

Assumpta dijo...

Boníssim!! M'ha agradat moltíssim!!
Curiós, interessant i molt ben escrit...

Si us plau, on és aquesta botiga? :-))

Garbí24 dijo...

Marxant dues caixes, per garbi24, això es una bicoca.
Genial, el trobo fantàstic

Jordi dijo...

Algú vol invertir en una botiga d'aquestes? jejeje Es busquen inversionistes!!

Molt bo, Angle!

JJMiracle dijo...

No sé per què, només llegir el títol he sospitat de l'autor. Potser aquest post hi té alguna cosa a veure…

Sí, seria fantàstic poder disposar de més temps, però el conte també em fa pensar que de vegades el que busquem ens apareix davant del nas.

kweilan dijo...

De vegades ens aniria molt bé tenir més temps. Bon relat!

Kudifamily dijo...

Molt xulo!!!

Marta dijo...

El conte m'ha agradat molt, molt. A banda del conte crec que si fóssim capaços de viure el pressent íntegrament el temps deixaria de tenir tanta importància. És com tot, ho magnifiquem perquè ho fem important en el nostre interior.

Joana dijo...

Parlar del temps dóna per a molt i en canvi és curt i passatger...
M'arribaré a la botiga, no per res, però m'ha encuriosit! :)
Felicitats!

senga dijo...

el conte és deliciós...Marta a mi també em sembla que el nucli de la qüestió és el temps present... i només existeix l'ARAIAQUÍ i el temps depent totalment de com vius l'ARAIAQUÍ...o sigui que no existeix el temps...existeix viure o no viure...pot ser que la pressa sigui el no viure...

Arisdot dijo...

M'encanta!!! molt bon conte!!!

Sílvia dijo...

Molt bo el conte, uf! Temps, temps i temps! Tot el dia anem corrents i ens falta temps, és veritat! Però no m'agradaria tornar enrere...el passat ja està passat!

Tati dijo...

Molt bo!! A quant va el dia?

Angle dijo...

Moltes gràcies a tots pels vostres comentaris, és un plaer escriure per a lectors com vosaltres.

Bé, la noia sembla que ha trobat la solució als seus problemes de manca de temps... a no ser que entri a la tenda, torni beure, torni trobar-se a fora, torni entrar, torni beure, torni trobar-se a fora, torni entrar, torni beure...

Demà marxo de vacances, trobaré a faltar els vostres escrits. Si no torno és que he comprat una ampolleta de 15 díes i me la beuré l'últim dia de vancances.

Moltes gràcies a tots i fins aviat.

Joan

Elfreelang dijo...

ja ens aniria bé ja comprar una mica de temps en aquesta botiga!

Sergi dijo...

Home, però si torna enrere ha de tornar a fer les coses que havia de fer, no? Llavors no té la mateixa gràcia, es tractaria de tenir temps nou, no de tornar enrere. Que demani que li tornin els diners.