domingo, 13 de septiembre de 2009

105.- En Pep del mas

.
En Pep viu sol amb un gos cec i vell. Al mas hi té de tot. Viu sol com vol i com pot. De nit es pren un got de vi dolç com la mel I més tard clou els ulls I dins la ment ho pot tot. Sent el so d’un plor prim com un fil d’or, el plor de la mar que és lluny del tros i ell la sent i sent el gust de sal i sap que la mar és un com un llac gran ple de cel, de sol i de sal. Es beu un glop de vi i va fins el llit i dorm.
Un jorn més que a poc a poc, lent el pas i fi el gest fa del món un món nou. I ell ho sap, riu amb ells ulls com qui se sap ric, tan ric com un rei i tan vell com el temps. Amb pas las va fent el viu,no sent el pes dels anys ni se sent pas sol. Ell viu com vol, ell és un rei, el rei del mas del pi verd.
No diu mai un mot, no té amb qui fer un rall, bé a cops amb el gos hi té com un joc: el gos fa bup i ell diu prou… En Pep fa un mos quan el sol es pon, pa amb sal, un xic de col, un poc de llet… És prim i fort, és de cor tou i bla com un be, mai ha fet mal, no sap què és.
En Pep sap que té sort, és fort, té un gos cec i vell. El mas és seu. Té un pou i tot. Té vi. Té un rusc i té mel. Sap que ho té tot. El seu temps és un temps tot seu, cap torb el pren, cap trau al cap ni cap cop al cor…. fort com un roc, dolç com la mel.I sap que la nit i la ment el fan rei de la mar que és lluny del mas i prop d’ell quan clou els ulls i la veu, i la sent.
Ho té tot, en Pep.
.
Com a Elvira li agraden els reptes, ens ha fet un conte monosil·làbic. Felicitats per aconseguir-ho!
.

22 comentarios:

JJMiracle dijo...

Molt bo, el text! I Déu n'hi do, del llarg que és. No sé si tots, en el fons, som un xic Pep del mas :-)

Joana dijo...

M'ha agradat molt. Una persona que amb poc ho té tot. N'hauríem d'aprendr i ser feliços . Costa poc!
bon diumenge a tothom!

bajoqueta dijo...

Elvireta! Què difícil que t'ho has posat, però ja et vaig dir que t'ha sortit un conte rodó. Gràcies!

Assumpta dijo...

Molt bo!!! :-)

Et felicito ben sincerament perquè té molt de mèrit un text així :-))

Demostres dues coses:
- La teva habilitat.
- La riquesa de la nostra llengua.


P-cfacsbc2v.- has fet un comentari monisil·làbic, ja ho he vist!! jejeje

Assumpta dijo...

"monisil·làbic" vol dir "monosil·làbic" amb els dits adormits jajaja

senga dijo...

llegeixo i em diverteix pel ritme que li donen els mots...i llavors expliques la VIDA en majúscules...el misteri de la Vida...més ja em sembla impossible...felicitats!

kweilan dijo...

Tu encara has posat el llistó més alt. M'ha agradat moltíssim!!!

Parròquia Crist Rei dijo...

Ostres! Visca la gosadia literària! A més el conte sembla més llarg, és més rítmic... i convida a llegirlo diverses vegades... Felicitats!

senga dijo...

ah! el penso enviar als meus amics, d'acord?

Garbí24 dijo...

Un gran text , que demostra una gran habilitat a l'hora d'escriure .
Moltes felicitats i com algú ha dit , has posat el llistó més alt.
En quant a la persona , es com tots , el que es tracta es de conformar-se amb el que té. Cosa que molts haurien d'apendre.

Anónimo dijo...

Què bé que ho has fet amb mots tan curts!

Chapeau!

Luguca

Marta dijo...

Un text preciós, amb ritme! Has assolit el repte, Elvira. El fet que sigui monosil·làbic, i que per això tingui tan de ritme, fa que en llegir-ho vagis imaginant, sense voler-ho, el ritme de la vida d'en Pep al mas, com els batecs dels seus somnis quan imagina el mar.

Sergi dijo...

Tota una proesa! Només amb monosíl·labs, i quin efecte que has aconseguit! Et felicito, de tot cor, un gran text. I veig que el company P-CFACSBC2V ha seguit la teva estela, però no sé si ningú se n'ha adonat.

Unknown dijo...

Crec que tot i ser un escrit, hi ha massa gent que s'hi reflexa encara, el què fem els éssers humans oi...

Elfreelang dijo...

Moltíssimes gràcies a tothom!!
Amb mots curts dir tot el que es vol dir és com un joc, un truc, i en nom del Pep i meu, de tot cor us ho dic...sou uns cracs!
Bé de debó, ara amb mots polisil·làbics estic contenta de la bona acollida del Pep....gràcies P-CFACSBC2V pel teu comentari monosil·làbic ,i a tots i totes: Joana, Assumpta,Miquel,bajoqueta ,(l'ànima de tot plegat)la de temps que ningú em deia Elvireta!!! i a Kweilan,Garbi24,Senga (un honor que el vulguis enviar a amics teus)
i a Luguca, a Marta, al XeXu, a Cesc...crec que no m'he descuidat ningú....Em fa molta il.lusió que us hagi agradat el conte!

Elfreelang dijo...

Vaja ,una amiga meva m'ha fet adonar que hi ha tres errades: "tant" ha de ser tan ( n'hi ha dos) i el "que" de la frase: no sap què és, ha d'anar amb accent...si ho pots arreglar bajoqueta...t'ho agrairia ( vas dir que estiguéssim a l'aguait amb les faltes)Gràcies.

Carme Rosanas dijo...

Elvira, tot un repte i molt ben aconseguit!

En Pep ho té tot... vol dir que en Pep és llest, que en Pep és ric, que el Pep sap molt, que en Pep és viu. :)

assumpta dijo...

Felicitats! Genial!
T'ho has proposat i ho has aconseguit!!!

Qui no te una mica de Pep???
;)

Assumpta dijo...

Jejeje d'aquest relat m'agraden fins i tot els comentaris :-))

bajoqueta dijo...

Elvira ja està arreglat!

Elfreelang dijo...

Gràcies, bajoqueta

Anónimo dijo...

bravo!