domingo, 30 de mayo de 2010

364.- Adicta al futbol

.
Cuando retozo entre las sábanas de mi cama con mi amante, sólo los sábados o los domingos, aunque también algún día entre semana, me encanta escuchar los partidos de fútbol por la radio. Me excita. Me enciende como ninguna otra cosa. Oír esa voz estremeciéndose en cada oportunidad, en cada remate, jadeando y celebrando los goles desde su puesto de comentarista en el estadio, mientras yo, tan lejos de él, consumo mi infidelidad, me pone a mil. Mi amante cree que se trata de una perversión inconfesable como cualquier otra, y no le da mayor importancia. Mejor así; no sé cómo reaccionaría si se enterase que el locutor es mi marido.
.
autor: Víctor Lorenzo, del blog Realidades para lelos
.

10 comentarios:

Garbí24 dijo...

Un 10, això és un conte per emmarcar, m'imagino la situació.
Quina avantatge té aquesta dona, doncs serà difícil que l'enxampin "in fraganti"

Isabel Mª dijo...

És màgnific Victor, no l´havia llegit aquest. UNa abraçada, geni!

Len0re dijo...

Un relat cur i contundent, i amb un final sorprenet. M'agradat moltissim.

Enhorabona

Anónimo dijo...

Ja el coneixia del teu blogg i el vaig trobar boníssim. És clar que, això, em passa amb tots.

Felicitats


Luguca

Marta dijo...

Molt bon conte!!! Genial.

Elfreelang dijo...

Deu n'hi do...bon conte!

bajoqueta dijo...

Víctor, insuperable, ets el rei dels microrelats!

Gràcies per tots els que has compartit.

Nois que això s'acaba! Quina peneta!!

Pilar dijo...

Sense paraules...Molt bo!

◊ dissident ◊ dijo...

Molt bo!!!!!!! Segurament es tracta d'una perversió, però també estic segur que serà una de tantes de les que tindrà la protagonista tan "especial" d'aquest conte.

Pot ser per al marit també siga una perversió transmetre d'eixa forma tan "excitant" el partit de futbol. Mai es sap!

Salut!

Víctor dijo...

Moltes gràcies pels vostres comentaris. Us passeu tres pobles, però això ja és un altre tema. Si en voleu llegir més, cliqueu l'enllaç al peu del conte i passeu una estona pel meu blog. Merci a tothom i sobretot a tu, Mònica per permetre'm participar en aquest projecte.