miércoles, 19 de mayo de 2010

353.- Paraules sota la lluna

Ell sap que tot el veïnat se’l mira amb ulls morbosos i que els comentaris que s’enceten al seu pas són maliciosos i no coneixen l’afecte com ell. Dissimula, però pot veure com cada nit, quan surt cap al banc de pedra del passeig de mar, totes les finestres mostren els seus rostres mordaços rere les cortines, que tapen a mitges la seva covardia i poca vergonya. –És boig. L’has vist? està perdent el cap per moments. Parla sol... i diu unes coses tan estranyes... cada dia està pitjor...-

Ja fa set mesos que varen saber que la bèstia silenciosa s’havia aferrat al cos de la seva estimada nina, amb les urpes clavades carn endins.

Des del primer moment el sol se’ls va tornar esquiu i els dies van deixar de tenir llum. Des de llavors, junts vessaven tendresa i afecte.

Resignats a viure amb l’ànima en penombra ella va demanar-li que no la deixés mai a les fosques. Acompanya’m, li deia amb un fil de veu - porta’m món enllà. Fes-me viatjar a tots els racons de la vida. Explica’m un conte. I un altre, i un altre, no deixis d’explicar-me’n.-

Ell li acaronava l’esperit i li explicava cada nit, a l’hora del son, una història farcida de meravelles i prodigis, per fer-li sentir la bellesa i la pau que la bèstia li havia robat.

Fins que va arribar el dia que es va deixar endur de la mà de la màgia i la fantasia vers el món del silenci. I no va tornar.

Ara, ell té ben present el que ella li va dir: -si mai me’n vaig, no em podràs trobar a faltar. Sempre em tindràs amb tu. Tan sols m’hauràs de buscar a les nits, a l’hora del conte, cel amunt. S’hi t’hi fixes bé, podràs veure com trec el nas rere els contorns de la lluna.

Avui, com cada dia i com li va prometre, sortirà fins al banc de pedra . I amb el reflex de les estrelles sobre la falda del mar explicarà a la seva estimada, al seu tros de vida esquinçat, un conte.

Ningú sap que rere els contorns de la lluna la seva nineta l’escolta.

Autora: Marina Vidal i Martí


26 comentarios:

garbi24 dijo...

M'agrada, molt ben estructurat i tendre

marta dijo...

Molt poètic i màgic.

bajoqueta dijo...

Em subscric als comentaris de Garbi i Marta.

Gràcies per compartir el teu conte Marina :)

Carme dijo...

Trist i màgic, m'has emocionat!

P-CFACSBC2V dijo...

Molt bonic! De vegades la gent fa coses incomprensibles, però tot té una explicació.

Dissortat dijo...

Tant de bo poguérem prendre'ns la mort d'un ésser volgut d'aquesta forma. Tindre la seguretat que ens escolta i ens veu.

Aquest conte em transmet molta tendresa, però és molt trist veure com el protagonista s'aferra a una vana il·lusió...

Pau Samo dijo...

preciós. m'ho has fet reviure

Teo dijo...

És ben cert, trist i emotiu... la tendresa feta paraules. felicitats Marina!

Marina dijo...

Moltes gràcies a tots! No us podeu ni imaginar la il·lusió que em fa llegir les vostres paraules.
Vosaltres sí que sou màgics....

Laura T. Marcel dijo...

En llegir aquest conte se m'ha fet un nus a la gola i m'ha fet pensar que a vegades és molt injusta la vida castigant amb aquestes perdues... Molt emotiu!

Pilar dijo...

És bonica la idea dels contes encenent la nit i cegant a la bèstia, guanyant-li una mica de terreny. Tot queda pres de la llum meravellosa que ens ajuda a dormir.
Preciós, com una cançó de bressol Marina!

Miri4 dijo...

A mi també m'ha agradat molt.

senga dijo...

...molt bona aquesta història...i un conte cada dia a llum de lluna per totes les ànimes que escolten...i de ben segur que són moltes...i de ben segur que des de la llum,elles poden comprendre tot el que a nosaltres se'ns fa poc comprensible...

jordi dijo...

M' agraden molt les paraules que fas servir per definir aquesta guerra ferotge entre el be i el mal, l' esperança i la crua realitat. Anims i endavant "lady writer" !!!!!!!!

Anónimo dijo...

M'ha agradat molt. Felicitats

Toni dijo...

M'ha emocionat molt. Tot el relat destil·la emoció i màgia a parts iguals...Per molts anys segueixis escrivint

marina dijo...

M'esteu regalant una abraçada al cor amb cadascuna de les vostres paraules. Moltes gràcies a tots. Resulta meravellós compartir els sentiments.

Maria Rosa Heras dijo...

Marina, aquest conte m' ha despertat tots els sentits.
Es veu que ets una persona sensible i amb un potencial poetico-literari increïble. Segueix escrivint, pel teu plaer i pel nostre.
Una abraçada.

montse dijo...

Som xafarders de mena, i ens agrada saber que amaga el veí.

Len0re dijo...

Silenci, escoltem el conte a la llum de la lluna. Ja han dit tot lo que es podía dir d'aquest conte. Estic d'acord en tots, dolç, màgic, poètic....magnific.
Enhorabona

Pep dijo...

Felicitats, per escriure.
M'has fet emocionar, en cada paraula, en cada sentiment.
Gràcies..

kweilan dijo...

M'ha agradat molt!

Mercè dijo...

Enhorabona! És preciós i tendre. M'ha agradat molt!

Anónimo dijo...

es molt dur anyorar algú. felicitats, m'agradat molt.


Abandonat.

Anónimo dijo...

Hola Abandonat,
em sap molt greu que signis amb aquest nom, m'agradaria molt més que no fos així.
Va, sigues amable i digues-me, almenys el teu nom de pila.
Celebro que t'hagi agradat i que ho hagis compartit amb mi.
Arreveure.

Per cert, mai estem sols del tot.

Una abraçada ben forta.
Marina.

Anónimo dijo...

M'agrada molt que contestis el meu cometear, veient que des de maig ningu mes ha escrit res.
El meu no de pila, Pere, Toni, Andreu..... no te importancia.
T'estic molt agrait i desitjo tornar a llegir quelcom que escriguis.
Endevant.

Abandonat.